Cesgarden i Menorca

L'anvers d'aquesta resolució, a on es castiga l'Administració, per voler ordenar restrictivament l'ocupació del territori, té un revers a la de les expropiacions de casetes de vorera del port de Maó, on es castiga als particulars que gaudien d'uns habitatges propis, sense cap interès públic substancial. En aquest segon cas, una acció de l'Administració, protegint les casetes com a bé històric, hauria justificat mantenir-les i evitat l'expropiació. Tampoc està clar perquè no s'han considerat protegides si figuren al catàleg municipal. En els dos casos, el final del procediment judicial ha perjudicat greument el patrimoni d'uns o altres, amb grans pèrdues, econòmiques pel Consell en el primer cas, o del propi benestar i patrimoni en el dels propietaris expulsats del port de Maó, en el segon. Els únics beneficiats son els promotors de Son Bou.

S'han pres, potser, decisions sense avaluar i gestionar un i altre tema amb cura, i considerant les conseqüències possibles, o potser en les sentències no s'han apreciat els arguments de les parts afectades. El resultat es rellevant no solament per les pèrdues econòmiques produïdes als menorquins, sinó també, per la imatge en el món dels que vulguin arribar a Menorca i adquirir una propietat per negociar o viure aquí. Que Cesgarden no hagi pogut desistir de la reclamació a canvi d'una alternativa raonable a les seves expectatives és una molt mala carta de presentació per a Menorca, ja que l'empresa tenia uns drets consolidats, que també es podrien haver reconegut als propietaris de les casetes, prou arrelats a l'Illa, només que sigui per haver mantingut un entorn d'interès clar com a paisatge urbà del port. I açò no nega la potestat de l'Administració per a canviar o regular la classificació del sol per criteris de protecció del paisatge, com es pretenia a Son Bou. Però les dificultats fan fugir els inversors i desincentiven l'activitat econòmica.

Menorca necessita aclarir el seu camí perquè els inversors tinguin interès en ella i no s'estimin més una indemnització suculenta i desproporcionada, per sortir d'aquí tot seguit, que la possibilitat de treballar a l' Illa. Ja suposem que no s'obriran noves zones urbanes, però s'ha de gestionar el que hi ha. Arribat el termini natural de vigència del Pla Territorial, encara no es disposa del document que resolgui tots els petits detalls que requereixen una modificació per clarificar la normativa. L'anunciada Norma Transitòria no arriba ¿Era Cesgarden una de les peces a tocar abans de presentar la modificació del PTI? Si fora així, no ha valgut la pena esperar tant. Que arribi prest la presentació pública de la norma.