La crisi, la salut i l’ètica

Ens venen de seguida al cap imatges de manca d'atenció als malalts, algunes tan dramàtiques com la d'Alpha Pam, el jove senegalès mort aquest mes de juliol a les Balears amb una tuberculosi ni diagnosticada ni tractada, tot i que no sigui ben bé atribuïble directament a les retallades, perquè el sistema sanitari segueix tenint la capacitat d'atendre i de tractar aquestes malalties i, a més, l'obligació de respondre a les urgències. Menys espectaculars són d'altres perjudicis com els derivats de les llistes d'espera, si no som capaços de prioritzar els casos que més avantatge puguin traure de la intervenció; o les limitacions per a completar els tractaments que a bona part de la població els hi pugui comportar l'ampliació dels copagaments, encara que la disminució del consum de fàrmacs també te aspectes positius per a la salut, sempre, però, que prescindim dels que no ens aporten benefici.

Amb esglai hem sabut del suïcidis de persones desnonades en no poder afrontar la hipoteca. La doctora Margalida Miró del IUNICS de Palma publicava fa poc l'augment de les depressions, l'ansietat, les somatitzacions i del consum problemàtic d'alcohol a les consultes d'atenció primària espanyoles entre 2006 i 2010/11.

Així doncs, l'afectació de la salut no depèn tant de la disminució dels recursos dedicats a l'atenció sanitària que, entre parèntesi, la responsabilitat professional mitiga en ocasions, sinó de l'atur, particularment de llarga durada; de la manca de subsidis o de les dificultats per fer front a eventuals desnonaments. Sense oblidar la influència de les insuficiències educatives a més llarg termini. Les conseqüències es manifesten com a exclusió social, pobresa, alimentació inadequada i altres comportaments no saludables, acompanyades d'alteracions de l'estat d'ànim, tristesa, depressió i fins i tot desesperació.

Clar que el ressò d'algunes noticies als mitjans de comunicació pot influir en la percepció de la gent i provocar més o menys preocupació, com la denúncia que va fer el síndic de greuges al Parlament de Catalunya, donant per fet que cinquanta mil nens pateixen desnutrició, quan el que només sabem del cert és que les famílies d'aquests infants no poden comprar carn o peix regularment. La notícia, ja prou preocupant, és l'augment de la pobresa i la potencial exclusió social. Perquè en haver aliments més assequibles que son una bona font de proteïnes, des dels ous als làctics sense oblidar els llegums, és factible una nutrició adequada alternativa.

L'interès i encara la preocupació pels efectes negatius de la crisi no és solament legítima, sinó necessària. Convé molt detectar els problemes de salut el més aviat possible, però amb el màxim rigor a la hora de reconèixer-los. Perquè si els exagerem també podem contribuir al patiment i, pitjor, a estimular les pors i les respostes xenòfobes i egoistes que agreugen els problemes, com està passant a Grècia.

Protestar i indignar-nos és no solament comprensible, sinó saludable i tot, però segur que no es prou. Quines son les aportacions que des de la ètica i des de la salut pública podem fer per afrontar millor la crisi i, encara més, per sortir-nos-en? Quines són les possibilitats que tenim per aconseguir una vida política i una economia més justes? Podem, almenys, aprofitar l'oportunitat per disminuir la medicalització excessiva i el consum sanitari inapropiat?

Si teniu curiositat pel que ens explicaran els ponents i sobretot si teniu alguna cosa a dir i a compartir-la us esperem aquest dimecres, dia 18, a les 20.00 h a l'Institut Menorquí d'Estudis. A reveure.