TW
0

El mes de febrer d'aquest any vaig ser a Menorca per a alguns dies de descans amb la família. També vaig aprofitar per trobar la gent que, de diferents maneres des de fa més de 20 anys, m'ajuden amb la seva solidaritat humana i econòmica a dur a terme projectes educatius allà on m'he anat trobant. Hi ha persones concretes que encara donen alguna cosa a algú que saben que en farà un bon profit i que servirà per fer bé a persones que pateixen més que no elles. Hi ha també institucions públiques i privades, com ara el Fons Menorquí de Cooperació. A Conakry, on sóc ara desenvolupant un programa de reinserció escolar per al·lots i al·lotes de10 a13 anys i un altre d'alfabetització per a joves, el Fons està finançant la posada en marxa d'un projecte presentat fa dos anys els fons del qual no han estat disponibles fins ara.

Els al·lots i al·lotes que vaig trobar en diferents escoles de Ciutadella, fins i tot els més petits, quan els deia «estem en....» responien d'una sola veu «en crisi». Em va cridar molt l'atenció, la consciència que de la crisi hi havia entre els/les joves. I justament, amb la gent que vaig anar trobant hi havia al mateix temps el sentit de la solidaritat. Solidaritat amb la gent que pateix més a prop, solidaritat amb la gent que pateix més lluny. Trobo que darrera hi ha el treball d'educadors que han comprès que el valor de la solidaritat és justament un dels valors que en pot sortir de la crisi i que si el perdem, perdrem també la capacitat d'imaginar alternatives de gestió de l'economia i de la política. I aleshores estaríem desarmats davant l'immens poder del que disposen avui els que controlen el mercat global que ha esdevingut el nostre món.

I això val tant per a la solidaritat a l'interior d'una nació com per a la solidaritat global. Hi ha desigualtats enormes en la societat espanyola, però hi ha desigualtats més abismals entre els països del nord i els països del sud.La solidaritat de la que parlo i que vaig sentir amb molta gent en la meva darrera estada a Menorca no té res a veure amb la solidaritat de la por, que han inventat alguns polítics per intervenir a l'Àfrica. Vénen a dir «si no intervenim ens contaminaran, ens contaminaran amb el radicalisme islàmic, ens contaminaran per vagues incontrolades de la immigració clandestina».La solidaritat, la que mereix aquest nom, si voleu la cooperació, només té sentit i serà promotora de desenvolupament social, humà i econòmic, tant al nord com al sud, si és expressió d'un sentiment de ciutadania universal, de la consciència de compartir un món que pot donar a tothom allò essencial per viure, desenvolupar-se i contribuir al bé comú.

Perquè hi ha crisi, diran alguns, que tanquem fronteres i fermem carteres. Noltros deim: perquè hi ha crisi redescobrim la solidaritat, imaginem alternatives.