Cada dia coneixem noves dades que posen ben de manifest que estem enterrant una societat i estem assistint al naixement d'una ben nova: una de cent per cent terciaritzada. El part, però, encara no s'ha assolit i és dolorós, el nadó pot presentar diferències ben notables segons sigui l'assistència i la intervenció col·lectiva. Per açò és millor parlar, més d'una societat, de possibles i diferents societats terciaritzades en naixement, totes elles però basades en el denominador comú del monocultiu turístic. En el crucial i històric moment en què ens trobem, pot sorgir una estructura social polaritzada i injusta o en canvi més igualitària; més dirigida i intervinguda per les institucions públiques o pel contrari deixada a la mà del deixar fer, deixar passar, del liberalisme econòmic; més hereva del nostre patrimoni natural i cultural com a poble singular o més desheretada. El futur depèn del nostre present. El benestar del dia de demà, de la nostra vellesa, dels nostres fills i néts, de l'entorn mediambiental del qual depenem, penja del fil de l'ara.
Repassem només de les dues darreres setmanes les notícies que certifiquen el canvi econòmic i social en camí: hi ha intenció que molts dels fars de Menorca siguin convertits, a imitació d'altres d'Europa, en hotels o restaurants. De la mà de la declaració com a patrimoni mundial de les restes talaiòtiques hi ha interès en què els monuments siguin gestionats turísticament. La massificació obliga a restringir l'accés per motius de seguretat als carrers de Ciutadella Vella en el primer toc de tambor i flabiol de les festes de sant Joan; així com també el gran número de persones que passegen pel camí de cavalls, que està provocant erosions de la senda, esperona a replantejar el recorregut per garantir la sostenibilitat dels entorns per on transcorre i la seguretat dels excursionistes...
Davant d'aquest panorama, que sóc del parer que a menys que es produeixi una catàstrofe econòmica mundial que ens obligui a tornar a agafar l'arada i els bous i que ningú desitja, és de no retorn, podem prendre diferents actituds que condueixin alhora a agafar camins amb metes diferenciades. La primera opció, que és el que té en el cap el partit que governa en la major part de les administracions actualment, és la de deixar fer i passar, indiferent, intentant que el màxim de béns estiguin en el mercat i que la legislació laboral dels treballadors sigui el més flexible possible. És aquest un pla perillós perquè pot conduir a una societat amb gran diferències socials i destrosses mediambientals irreversibles. També és un programa aquest del tot fictici perquè no té en consideració que molts dels béns valuosos de la terra, com són paisatges i restes arqueològiques, no són vendibles i no trobarem ni propietari ni empresari que les pugui ni les vulgui gestionar.
Una altra via, que a Menorca ja és històrica i de llarg recorregut, afortunadament responsable de la conservació del nostre paisatge, és la del romanticisme d'esquerres. En el progressisme menorquí més nacionalista hi ha hagut sempre un conservadorisme en el més bon sentit del terme i que és el responsable que l'illa no hagi esdevingut Lloret de Mar. Però precisament perquè idealitza el passat en el qual veu senzillesa, li costa imaginar i pensar una societat com la que s'albira que serà, més complexa i més difícil de gestionar. Aquest dèficit en capacitat d'imaginació social és el responsable que la conservació de l'illa no hagi anat més enllà d'una planificació territorial sobre el mapa, i no hagi comptat amb un pla de gestió dels béns naturals, paisatgístics i arqueològics en un economia turística.
Veig difícil que el PP, aferrat com està al principi que cal deixar les administracions sense funcionaris i gestors dels béns públics, arribi a establir un pla de gestió sostenible per a la Reserva de la Biosfera. És més, és ben possible que ens retirin properament la declaració de la Reserva. Ara bé, molt ha de pensar i teoritzar l'esquerra de Menorca per gestionar que l'inevitable, que és una economia terciaritzada, no esdevingui una desfeta social i mediambiental sinó una societat més justa i sostenible. És imprescindible que passi de les declaracions de preservació a presentar programes de gestió.
