Vàries vegades han arribat a Menorca ocells petrolejats. Són aus que han tingut la mala sort de topar-se amb el petroli que per accident o mala voluntat alguns han abocat al mar. No solen tenir un bon diagnòstic.
Intentant llevar-se la pasta negra que s'aferra a les seves plomes, solen acabar ingerint hidrocarbur i això es tradueix en disfuncions internes importants. I si el bon fer de veterinaris i naturalistes aconsegueix superar aquesta intoxicació, encara queda un segon problema, sovint més difícil de resoldre. Perquè el petroli elimina la capacitat de mantenir el plomatge impermeabilitzat, i això en ocells marins és una qüestió clau per no morir de fred i per poder operar amb facilitat en el mar a l'hora d'alimentar-se.
L'ús del petroli com a combustible ha estat un invent enorme dels humans, perquè la capacitat energètica que acumula aquest líquid espès és difícilment comparable amb altres fonts energètiques. A canvi, amb l'inimaginable volum que en consumin cada dia, es provoquen coses tan complicades de resoldre com el canvi climàtic o els mateixos abocaments al mar.
Fins ara, tot això s'ha anat engiponant com s'ha pogut, entre penalitzacions a les emissions de CO2 i normatives de vaixell de doble casc. Però ara ens enfrontam a un tema més complex, perquè tot indica que la humanitat ja ha esgotat les principals reserves petrolíferes del planeta.
Alguns llenguatges són molt enganyosos. Així, es solen publicar notícies sobre la «producció» de petroli, quan el petroli no es produeix, sinó que s'extreu de bosses subterrànies elaborades amb una escala de temps que dista molt de ser la humana. Per això s'anomena combustible fòssil i es diu que és un recurs no renovable.
Tradicionalment, això del petroli ens ha sonat al Golf Pèrsic, a Amèrica del Sud i algunes altres zones, però sempre llunyanes. Això no obstant, l'escassetat d'aquest «producte» fa que les grans companyies que viuen de l'ansietat energètica planetària hagin decidit invertir en la recerca dels pocs reductes d'or negre que se suposa que hi ha en la nostra Mediterrània propera. O sigui, que ara ens enfrontam a les prospeccions amb canons de so que poden convertir l'ecosistema marí en un infern, i al perill sempre latent dels vessaments de l'estil del «Prestige».
El coneixement dels projectes extractors al voltant de les illes ha provocat una reacció a la contra que poques vegades es veu. Unanimitat gairebé total a nivell institucional, empresarial i ciutadà. Tot i així, convindrà treballar amb atenció, perquè les companyies que empenyen les prospeccions no són precisament corporacions que es deixin arronsar.
No és recomanable perdre massa temps ni energia (d'això va el tema) en les habituals postures per veure qui és el culpable o qui és el més íntegre. L'actual Llei d'Hidrocarburs és de 1998, de l'època Aznar. Alguns permisos d'investigació (com el de Capricorn Spain, al golf de València, que ha provocat la revolució a Eivissa) són de 2010 i 2011, de l'època Zapatero. D'altres (el de Capricorn Nord-est al golf de Lleó) han començat la seva tramitació en 2013, o sigui època Rajoy.
I per ser justos, també val a dir que els ciutadans de Menorca, Reserva de Biosfera, vam anar augmentant el consum energètic fins que la crisi ha fet que la cresta de consum vagi baixant de nou. Tal vegada idò hauríem d'anar per feina.
En aquest sentit, tant la Llei com els permisos atorgats són clars quan diuen que no suposen una autorització automàtica de feines de cap tipus, perquè prèviament serà necessari realitzar els tràmits d'avaluació ambiental. Per tant, si els impactes ambientals s'avaluen com a massa negatius, els treballs no s'han d'autoritzar i no hi ha dret a cap indemnització. Caldrà vigilar anuncis als butlletins oficials i terminis d'al·legació.
La idea de preparar un món on no hi hagi petroli -o tengui un preu inabastable- ja es comença a veure per part de molta gent com una necessitat més a curt que a llarg termini. Aquesta és la filosofia bàsica de les anomenades «ciutats en transició», això és, transitar cap un altre model energètic.
Tothom ha pogut veure les conseqüències de les pressions de les grans corporacions petrolieres sobre els governs de diferent signe. El resultat és que s'han frenat tots els projectes d'energies renovables i fins i tot es vol penalitzar l'autoconsum d'electricitat feta amb fonts alternatives. Es pretén així que tothom hagi de passar si o si pel combustible fòssil, que és un negoci controlat per poques empreses. Això fan els suposats defensors del «lliure mercat».
Serà mal d'arranjar sense una ciutadania que s'informi, que es formi i que es posicioni. I per suposat, es necessitarà que les institucions públiques estudiïn un nou llenguatge corporal, on la postura (la foto, la declaració solemne...) sigui només una conseqüència lògica. No l'objectiu final.
