Imagin, bon amic, que has vist la nova secció de «Es Diari»: una pàgina d'anuncis per paraules, de petits anuncis domèstics que són gratuïts entre particulars. D'aquí ve el nom de «particularidades». És tot un encert i una fantàstica caixa de sorpreses. Realment penso que la història real de la gent d'un país queda escrita també a les pàgines d'anuncis per paraules. Siguin o no gratuïts. Ara, donada la greu crisi, han minvat molt, però segueixen sent com una gran fotografia de la vida íntima dels ciutadans.
L'existència minúscula de cada dia, la que mai recolliran els llibres d'història, molts d'anhels, necessitats, urgències, drames i somnis, s'amaguen darrera de cada paraula, de cada venda, de cadascuna de les demandes de feina, dels lloguers, de les soledats. Representen una historia telegràfica, on cada paraula ha estat pensada en funció del que pretén l'anunciant. Aquestes pàgines d'anuncis són avui la moderna versió dels pregoners d'antany. Una societat que ara es comunica sense rallar. Poques, molt poques paraules són suficients.
Sembla que el diaris, com les cases bones, tenen façana i un pati darrere. El que se veu és la façana. El pati, a vegades és just per estotjar les garneres. A la premsa igual: a la coberta les gran notícies, les coses importants, transcendents i darrera, normalment entre els esports i els programes de la tele, els anuncis per paraules, aquesta mena de radiografia del que passa a les persones. Navegar per aquests anuncis, és navegar per la vida de la teva gent.
No s'entendria mai, un diari com cal, sense aquests petits anuncis. Benvingudes siguin idò, aquestes noves «particularidades» a les que ja hem trobat autèntiques, fantàstiques, perles publicitàries. M'ha deixat molt sorprès, per exemple, l'anunci que diu: «vendo silla electrica». Just tres paraules i un nombre de telèfon. L'anunciant no especifica però res més, cap pista, ni una sola dada. Et poses a pensar i no saps si, per un atzar, aquest anunci no procedeix de qualque estat nord-americà, d'un d'aquells que ara executa als seus condemnats a mort més civilitzadament, creuen ells, amb una dolça injecció letal.
Més sorpreses: sembla pel text, que un pietós penitent d'una confraria de Setmana Santa, ha decidit que prou processons ja que «vendo traje de cofrade». L'anunci explica a més que just s'ha emprat en dues ocasions. Boni nou, idò. Una ganga. És cert, amic meu, que la vida està plena de renúncies, voluntàries unes i forçades altres, t'ho dic perquè un altre dels petits anuncis deia simplement: «Porrón. Precio 6 €» seguit d'un telèfon. Més sintètic, impossible. Tampoc cap dada addicional, no indica ni tamany, ni material, ni tan sols si buit o ple. Un que ha passat a formar part del club dels abstemis, penso jo. El misteri del porró, ja veus, tan sols el desvetllarà el possible comprador, ep, si vol.
Dos anuncis de llibres que sorprenen un poc. Dos i ben diferents. El primer comunica que vol vendre un exemplar de la «primera edició de 'Los hijos Muertos', Ana Maria Matute». Aquest si diu més cosa, dóna la data de l'edició i que el llibre és de cobertes dures. Per què, me demanes, ven aquest llibre i no un altre...? Misteri. L'altre: «vendo libros temas de Menorca, escritos en catalán o cambio por escritos en castellano». Dues possibilitats: o el venedor és un foraster que els ha rebut com a regal i no els entén o és un dels radicals defensors de la política lingüística del govern del Sr. Bauzá. Tampoc mai ho sabrem.
Per manca de subvencions, podria ser, s'ha desfet una orquestra o són simplement dos futurs Menhuins, que ara prefereixen el futbol...? A una mateixa pàgina, dos anuncis diferents: venen dos violins. Un amb «cuerdas nuevas» i l'altre «con estuche». Preu: 100 euros. Trobaran comprador...? Esper de tot cor que sí: ja que no hi ha res més trist que un violí en silenci, mut i tancat a la gàbia, per fantàstic que sigui l'estoig.
I no vull deixar al tinter, per si t'interessa, que pots comprar també «ossos d'albercoc». Aquests ossos, no pateixis gens, són ecològics i, una gran oportunitat: els venen nets i secs. Un luxe.
La vida en petits anuncis.
