El model econòmic en què es troba el nostre entorn social necessita d'un permanent creixement per poder sobreviure. Aquest requeriment d'alça constant és el què està ja provocant alts i baixos importants degut a la limitació d'alguns recursos i, mentre no es defineix una alternativa, continuam amb la mateixa senda que abans. Ara es torna apuntar cap a algunes parts sensibles del territori menorquí com un mitjà per continuar creixent.
El capitalisme, estès arreu de bona part del món anomenat occidental, ha permès millores importants en la qualitat de vida de molts habitants, però en gran manera ho estem fent a partir de carregar els aspectes negatius cap a d'altres zones del planeta o cap a les generacions futures. Aquest és un debat bàsicament ètic, en el que cadascú es posiciona com considera oportú.
De fet, molta gent entén la seva existència com viure acumulant el màxim de pertinences mentre venguin ben donades, talment com els magatzems d'aglans que fan alguns mamífers del bosc. Moltes teories defensen aquesta mena de cobdícia com una reacció ancestral davant la por a l'escassetat futura, pròpia de l'animal que som.
D'altres, opten per aplicar una visió de conjunt i analitzen la ràpida capacitat de transformació del món que la nostra espècie ha experimentat, especialment en dos moments claus: la revolució industrial i la connexió global.
En el primer cas, veim com d'una generació per l'altra, passem d'emprar la mil·lenària arada romana estirada per una bístia, a disposar d'un tractor que multiplica per molt la capacitat de transformació per hora treballada. En el segon escenari, es passa en unes dècades de funcionar amb mirada local a treballar a escala mundial. En cada moment, els canvis són molt més ràpids que la capacitat humana d'entendre la magnitud de cada nou paradigma.
Així és que la capacitat d'usar els combustibles fòssils ens ha donat una enorme possibilitat de canviar el món. I així ho hem fet. Fins el punt que estem canviant el clima a escala global degut a les emissions derivades de la crema generalitzada d'aquests recursos formats a base de milions d'anys. Això representa un problema important per aquells que es preocupen pel futur, però molt menor per als que només viuen el present.
Per l'altre costat el funcionament a nivell mundial està fent trontollar els propis sistemes democràtics, perquè les grans empreses (amb bona o mala intenció) han agafat més capacitat que els governs elegits pels ciutadans i estan imposant la seva llei. El problema és que tenen tants de mitjans que poden acabar agafant tots els aglans del bosc i deixar la resta de mortals amb uns recursos exageradament minsos.
Per als que els preocupa aquesta nova situació, es fa necessari buscar noves fórmules econòmiques i de presa de decisions. En aquest sentit, no serveix l'antic model de tipus soviètic, perquè també buscava créixer sense límits, només que en aquell cas el paper dels empresaris privats era substituït per l'estament públic (això que es sol anomenar capitalisme d'estat). Per tant, seguia sense resoldre l'asintonia entre creixement il·limitat en un planeta finit.
Internet posa a l'abast la informació a tot el món i suposa un canvi dràstic, segurament semblant al què va tenir en el seu moment la impremta. Encara no sabem si la percepció social derivada d'aquest nova manera d'informar-se acabarà desterrant aquesta visió d'un món amb recursos materials infinits que van acabar imposant els pares de l'actual capitalisme.
On sembla haver-hi més certesa és en que els reptes posen sobre la taula la necessitat d'una ciutadania cada vegada més formada en qüestions de funcionament social. La protesta contra l'actual situació difícilment serà suficient si no es treballa també per buscar solucions factibles, que amb tota seguretat no tenen una recepta senzilla.
Ara es té un nou motiu per intentar-ho. S'acaba d'iniciar el tràmit d'una nova normativa que pretén ampliar totes les urbanitzacions de Menorca (100 metres més al voltant de totes les existents) i que amenaça de manera important el sòl rústic amb una considerable escampada de noves edificacions. Com era d'esperar, tot ve acompanyat d'un discurs de sostenibilitat. Però, com sempre, ho feim perquè l'economia creixi.
