Joan Pons Pons06/04/14 0:00
TW

Menorca, a diferència d'Espanya, celebra el Dia dels Sants Innocents el dia un d'abril. El motiu de la diferència és la coneguda influència rebuda durant l'administració britànica que va durar més de setanta anys. El Dia dels Sants Innocents s'executa el vint-i-vuit de desembre i és la commemoració d'un episodi hagiogràfic del cristianisme: la matança de tots els fillets menors de dos anys a Betlem, ordenada pel rei Herodes que cercava deslliurar-se del recent nascut, Jesús de Natzaret. En canvi, el Dia d'Enganar, té els seus orígens a França, el 1564. En francès rep el nom de poisson d'avril (peix d'abril). A mitjans segle XVI a tot França les celebracions d'Any Nou començaven el vint-i-cinc de març i acabaven una setmana després, el primer d'abril. L'any 1564, per mitjà del decret de Roussillon, el rei va decretar l'adopció del calendari gregorià i l'Any Nou es va traslladar el primer de gener. La llegenda popular suggereix que molts francesos oposats al canvi o que simplement ho van oblidar i van seguir intercanviant regals i festejant en la setmana que concloïa el primer d'abril. Els bromistes van decidir ridiculitzar-los lliurant regals absurds i convidant a festes inexistents i d'aquesta manera va néixer la tradició de fer bromes i enganar el primer dia del quart mes de l'any. El curiós nom peix d'abril, que rep la víctima de les bromes, està relacionat amb el zodíac: tot esdeveniment que es produïa en aquesta data era relacionat amb el fet que el Sol abandonava la constel·lació de Peixos. Napoleó I va ser anomenat «peix d'abril» quan es va casar amb Maria Lluïsa d'Àustria un primer d'abril. La tradició es va propagar després a Itàlia amb el mateix nom (en italià «pesce d'aprile»). Posteriorment es va expandir encara més aquesta tradició, fins a arribar als Estats Units d'Amèrica, uns dos-cents anys després a través dels anglesos que l'anomenaren el dia dels ximples d'abril (en anglès April fools'day).

Noticias relacionadas

Cernedor (490)

Más noticias relacionadas

Els alemanys tenen el seu «Aprilscherz», els brasilers el seu «dia da mentira» en aquesta mateixa data, i els escocesos anomenen la víctima de les bromes «gowk» (cucut). A Galícia també se celebra la festa d'enganar del primer d'abril. La dita popular, que fa referència a les bromes que es practicaven en els llocs rurals, quan la canalla canviava de lloc les eines i els carros dels vesins, diu: «o primeiro de abril, van ons burros onde non deben ir». A Menorca, com hem dit, el Dia d'Enganar ens va arribar a través dels anglesos que, a la vegada, l'havien rebut dels francesos, i és una tradició que, com hem pogut comprovar en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials, continua tenint una vigència espectacular. Perquè una broma funcioni ha de ser creïble, ha de disposar de detalls ben dibuixats i ha de tenir a més un vincle amb la realitat que provoqui que es pugui convertir en una notícia d'actualitat. Aquesta és una tradició que m'és molt propera perquè té moltes analogies amb l'ofici d'escriptor. El geni i inventor del meravellós i profund univers de Comala, Juan Rulfo, ho explica amb una nua claredat: «La novela es una suma de mentiras cuyo producto es la verdad». És el que passa amb aquestes bromes del Dia d'Enganar. A través de mentides creïbles es diu una veritat categòrica: amb les paraules es poden crear jocs mentals que estimulen la nostra imaginació i ens arrabassen un somrís de complicitat. Molt encertada, per exemple, ha estat la notícia de l'extracció, per part de la draga del port de Maó, d'un cofre ple de joies i documents del temps de l'assalt turc a la ciutat per part de Barba-rossa. El redactor ha donat tants de detalls i ho ha fet de manera tan acurada, precisa i fantàstica que ens ha estat igual que fos una broma més del Dia d'Enganar. Enganar o enganyar és un verb transitiu que significa induir a error amb paraules o accions que deliberadament fan creure allò que no és. A Menorca existia un refrany que s'ha mig perdut com a conseqüència de la gran mobilitat demogràfica actual: «Qui a fora a casar-se va, o s'engana o va a enganar»: vol dir que els matrimonis entre persones de diferent poble o regió solen dur decepcions. La paraula prové del llatí ingannare, amb el mateix significat i que ha tingut descendència en totes els llengües romàniques.