Justament ara, amb el contrincant a les portes, ens expliquen que una de les iniciatives per a la regeneració democràtica és la reforma legal que permet donar l'alcaldia al partit més votat, teoria que blinda les possibles coalicions. Creiem que la proposta d'elecció directa és just el contrari del què pretenen fer-nos creure. Podria donar-se el cas de que la llista més elegida obtingués l'alcaldia amb un 30% dels vots, mentre que un 70% de la voluntat popular hauria expressat opinions diferents, empitjorant la representativitat.
En la política quotidiana, la nostra, la batllia n'és la figura més propera i estimada. Es tracta del capital social que legitima les relacions a través d'un valor, basat en la major de les competències, la confiança. En aquest marc de gestió, comanden les formes, el lideratge col·laboratiu, la capacitat de compartir les grans variables civils, la identificació i la comprensió.
Es remenen cireres en la panera de les grans ciutats, on pareix que s'ha de garantir el govern davant d'un possible creixement dels partits petits. Perquè allò fragmentat no sigui útil, perquè es pugui arxivar i –ràpidament- oblidar. Ara, quan el poema que més ens agrada és la unió d'idees i col·lectius, que aprenem del que és comunitari i que ens veiem capaços de col·locar-ho en el centre de la democràcia. La opinió pública és la compartida, la que suma emocions. És el cor que reforma, revitalitza i recrea, de molts i per a tots.
