El saurí ens ha deixat. Qui ens trobarà ara l'aigua? Els menorquins i els espanyols només tenim en comú la lletra de l'himne nacional.
Quin és el so de l'illa de Menorca? El grinyol d'una barrera d'ullastre?
«Savi és qui no es lamenta», diu el poeta apreciat. Així, al Mur de les Lamentacions, només hi van a resar els necis?
La dreta hi posa els doblers i l'esquerra institucionalitzada fa la feina bruta.
Em diu amb suficiència filològica que 'camamil·la' s'escriu 'camamilla'. Jo li dic que em parla d'una altra planta i en un altre idioma.
Podries pensar que el rupit ve per tu. Si és així, per tu també se'n va.
La ignorància és creativa.
A vegades veig japonesos –o japoneses- corrent pels carrers de Venècia.
Els dies de vent anàvem a mesurar el món amb una cinta mètrica.
«El pecat se pot dir, però el pecador no». Així, com sabrà que ha pecat el pecador?
La pluja sobtada refresca l'ambient i reconstrueix el paisatge amb colors nous.
És quan estic trist que hi veig clar.
El far de Cavalleria em fa l'ullet. No cauré en el seu parany. Sé que està poblat de sirenes.
Davant la catedral de Palma vaig patir un despreniment de retina. Vista amb un sol ull, la seu em va semblar igualment magnífica.
El Camí de Cavalls és el camí més llarg del món. Quan l'acabes el pots començar de nou.
La família es va enfadar molt quan Balzac va escriure «El cosí Pons».
Les taques de tinta són els tatuatges dels escriptors.
Un espectacle únic: la mar solidificada en una pedrera de marès.
Si tens un somni, has de perseguir-lo. Si no el persegueixes, el somni et perseguirà a tu.
Es va cremar l'esquena mentre tallava l'àloe. Va agafar una fulla d'allà enmig, la va pelar i es va fregar la pell cremada pel sol amb la gelatina de l'àloe.
Considerar la tauromàquia un art és com considerar esgrima la pràctica de l'atracament nocturn amb navalla.
Quan arribes realment a Menorca? Quan obres un llibre i el llibre ha augmentat de volum per culpa de la humitat.
És fàcil tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre. El que és més difícil és criar i educar un fill, cuidar un arbre i que doni fruits i publicar un llibre i que qualcú el llegeixi.
Vivia al Paradís i s'avorria. Va menjar una poma.
A Barcelona: àcids com a taxis, passen els dies.
El professor d'autoescola a l'alumna durant una classe pràctica a la ciutat: cerca l'enteniment amb els altres i no et deixis abassegar.
Va caminar fins al silenci. Va collir el badoc d'una magrana i el silenci continuà barranc enllà.
Sa Bassa Verda de Ciutadella és el centre espiritual laic de Menorca. No hi has de beure, no t'hi has de banyar... només hi has d'arribar després de caminar.
Un plaer edènic: collir móres després d'haver plogut i menjar-te-les davant els esbarzers.
Em va dir que els eixos de la meva novel·la grinyolaven i jo li vaig cantar: «... si a mi me gusta que suenen pa que los quiero engrasados?».
El bipartidisme ha eternitzat situacions d'injustícia heretades del franquisme.
Davallaven a la platja a cercar monedes després de ploure. No es van fer mai rics. Només van trobar tresors.
Va comptar les agulles de pi caigudes de l'arbre del seu veí. Quan les va tenir totes comptades, va maleir el vent.
Piular és un verb intransitiu amb molts de significats. Vol dir cridar amb veu prima, com la dels pollets petits; castellà piar. Sonar amb timbre agut, com de veu d'ocell petit. Figuradament, també significa parlar. Amb aquest sentit s'empra gairebé sempre en frases negatives o dubitatives. No piular: no parlar gens, no dir res; castellà no chistar. L'origen del mot s'ha de cercar en el llatí pipilare.
