El passat dia 4 d'agost aquest mateix diari va publicar una carta al director amb el títol «No volveremos a Menorca» signada per Salud Brabo Castells que és, ben segur, prou representativa i significativa del sentiment de dolor per la pèrdua dels valors patrimonials i paisatgístics de la nostra illa que és compartit per molts dels nostres turistes que han acostumat visitar-nos estiu darrere estiu.
En la lletra, l'autora amb motiu de la destrucció de les belles parets de pedra seca que es trobaven als voltants de Torralba d'en Salord, cansada de veure destrosses al paisatge menorquí, a més d'anunciar que després de 24 anys de venir a l'Illa amb la família ho deixaria de fer, engruixant així el percentatge del deu per cent del turisme nacional que en els darrers anys ha deixat de venir, denunciava de bell nou la bogeria del nostre general Ahab i la seva obsessió pel seu Moby Dick en forma de rotondes a la carretera general.
Estem jugant amb foc perquè sense quasi sense adonar-nos-en, escarrinxada d'aquí, escarrinxada d'allà, ens estem carregant el nostre capital, que no és ni un gran monument històric ni un únic i colpidor paisatge, sinó un conjunt de petits elements estètics, uns de naturals i d'altres humans (xarxa de parets seques, casats de lloc, elements estètics dels centres antics de les nostres ciutats i viles...) que són el major i també únic valor que posseïm.
És cert que hi ha gent per a tot. També per les destrosses i que se'm fum de la natura. Molta gent no vindria a la nostra illa ni que la fermessin perquè volen unes vacances de bogeria que nosaltres, pel moment, no podem oferir. La nostra tradició turística s'ha basat fins ara en l'oferta d'un gaudi de sol i platja per les famílies en la qual no hi ha tingut cabuda la disbauxa de l'alcohol, de les drogues ni del sexe desfermat, cosa que sí s'han ocupat d'ofertar altres destinacions com per exemple localitats de Mallorca, Eivissa o viles de la costa peninsular com Lloret de Mar. És ben cert que aquests llocs omplen, però quin preu han pagat per aconseguir-ho? quin benefici en treuen d'aquest negoci? I tot suposant que ens interessés per la pela aquesta degradació en tots els sentits (paisatgística i social), estaríem en condicions de poder-hi competir? Vull dir amb açò: hi han prou dragons alcoholitzats per tant de forat obert a la costa turística espanyola?
El perill que corre Menorca actualment és que s'està inclinant vers una oferta que no és ni carn ni peix. L'illa perd valors naturals i culturals a marxes forçades. El nostre turisme nacional, bàsicament català, que fins ara venia, ho feia perquè trobava una illa amb encants naturals i una petita oferta complementària en forma de concerts d'estiu prou interessant. Amb l'excusa de la crisi, el Consell Insular de Menorca s'ha carregat les ajudes a les entitats culturals que els mantenien, la qual cosa ha obligat a retallar-los en número i en espectacularitat.
Ahab per perseguir i caçar la balena blanca tenia tot tipus de mitjans, però no es va preguntar quin sentit tenia la persecució, quin sentit prenia la bogeria de la cacera. Els nostres dirigents del Consell insular i del Govern balear juguen amb els mitjans, saben com fer rotondes, carreteres, pàrquings... però no saben ni on van ni on volen anar.
Cal exigir prudència i demanar que es tingui cura per tot allò petit, per totes les tessel·les del mosaic menorquí, perquè encara que sigui veritat que sense una figura sencera no hi ha obra d'art, també ho és que tampoc és possible el mosaic sense cada una de les tessel·les que el componen.
