Dimecres pròxim, dia 8 d'octubre, per primer cop a Espanya serà el Dia del Pediatre: enhorabona! L'efemèride és oportuna per reflexionar sobre com és d'important la figura del pediatre en la comunitat, i per advertir que rep unes ventades que miren de fer-li mal.
Serà el dia gran de tot metge o metgessa que faci feines de pediatria i puericultura amb solvència i professionalitat, i bona voluntat, i esperit de superació, i ganes de fer una feina ben feta. D'aquesta raça són tots a Menorca. No hi ha distincions ni diferències, cadascú fa el que ha de fer, i ben fet que està fet, i ho farà allà on millor ho pot fer.
Fa temps que el 8 d'octubre és el Dia del Pediatre en altres països, i ara ho serà per primer cop aquí, a instàncies de l'Associació Espanyola de Pediatria. L'objectiu és ressaltar la figura del pediatre, i entendre que és un professional necessari per a la salut infantil d'ara, i que deixa bona llavor per a la salut adulta de demà.
Hem d'admetre que el pediatre fa una feina difícil, però ben agraïda. És una feina amb exigències d'aquí i d'allà, és una feina subjecta per igual a la condició humana de qui la fa i de qui la rep, és una feina de vegades malentesa, algún cop criticada, sempre necessària i benvinguda.
Tres pilars fonamenten la feina de pediatria: ciència i experiència, habilitat i perspicàcia, i confiança i respecte per part dels pares del pacient. Aquests tres pilars, que no consten enlloc més que aquí, són d'importància desigual segons si hom parla del pediatre de l'hospital o del pediatra de l'ambulatori.
Són pilars forçuts, potents però no sempre visibles, i tots tres fan que del conjunt, d'aquesta feina, en surti allò que és el més preciat del món: un fiet feliç.
Però sobre el pediatre bufen ventades que fan mal. Ben a la vista està que els pediatres són necessaris i que no n'hi ha tots els que serien necessaris. I prou sabem que hi ha força dificultat per trobar-ne un quan n'hi ha un que se'n va o es jubila.
No obstant això, l'Estat espanyol, vestit de blau popular, com el llop vestit de xai, continua maniobrant per tal que el nombre total de pediatres titulats del país, i d'algunes Comunitats com ara Balears, sigui cada cop menor.
M'explicaré, i ho demostraré amb xifres. Aquest any, com cada any, l'Estat ha fet pública oferta de les places de formació mèdica especialitzada (el sistema conegut com a MIR: metge intern resident). Aquest és l'únic camí que, de manera ordinària, permet que un metge sigui especialista titulat.
Del total de 6.102 places oferides per al conjunt espanyol, n'hi ha 392 que són per a la formació de pediatres. En contra del que hom pensaria, considerant la necessitat de pediatres, el nombre de places que convoca l'Estat per a la formació de pediatres és cada any menor. L'any passat, per exemple, va convocar-ne 402.
D'aquest total de 392 places per a pediatria, 80 són a la Comunitat de Madrid, 60 són a Catalunya, 18 són a Canàries, i vuit són a Balears. En proporció al nombre d'habitants, Madrid formarà gairebé el doble de pediatres que Balears.
De les vuit places convocades a Balears per a la formació en pediatria (BOE 226, del 17/09/14), sis són a l'hospital de Son Dureta i dos són al de Son Llàtzer. Son Dureta, però, té set places acreditades oficialment per a la formació en pediatria, però només n'ofereix sis. Ningú no ha donat cap explicació per justificar aquesta retallada.
Vuit places per al conjunt balear. En considerar aquesta situació, és fàcil d'entendre per què els pediatres titulats són escassos i per què, en conseqüència, la bona gestió sanitària els destina a la feina d'hospital o com a únic referent als ambulatoris de més demanda.
Pocs però forçuts, tots amb prou ciència i experiència, habilitat i perspicàcia, confiança i respecte, i per a tots una abraçada ben forta, i salut, i gràcies!
bello.cat / jordibell@gmail.com
