Memòries d’Àfrica

De Menorca estant resulta curiós sentir que els amics mallorquins ens envien «memoris» en acomiadar una conversa. Metonímia dels records, que, com se sap, se'ns acumulen per la facultat de la memòria. Ens enviam mútuament la certesa que mantenim el record d'amics i coneguts dins la nostra memòria. Idò bé, els nostres germans d'espècie humana, des del sud cap al nostre nord, ens envien memòries demanant que pensem en ells, que no oblidem les seues grans necessitats. Fa anys que els llums vermells s'encenen amb intensitat, fa anys que estan encesos i ens senyalen alarma. El virus de l'ebola està causant la mort de milers de persones si més no des de 1974 a països com Guinea Conakry, Libèria i Sierra Leone. Però aquests nacions són pobres, de les més pobres del món, i no han merescut l'atenció dels poders que tenen les regnes del planeta. Fins que l'Occident benestant ha vist guaitar les orelles del llop. Llavors sí, en arribar a Europa o als Estats Units d'Amèrica, el perill es visualitza i se sent proper. S'ha d'actuar i ràpid i s'hi han de posar els mitjans per a un combat difícil, que no coneix fronteres i no admet els nyaps del govern Rajoy. Com barrar el pas a un enemic invisible i mortífer? El Banc Mundial ha compromès 300 milions d'euros, però amb açò just n'hi ha per començar, i dels països occidentals en reclama 15.000 milions. Si l'epidèmia s'estén, en caldran molt més encara. I açò sí que ho entenen: es veuran afectats els negocis internacionals. Vet aquí la raó suprema, que no és cap solidaritat amb la mala vida de la gent que pateix.  Les autoritats de la vila de Pimbourg no es van preocupar per la plaga de rates fins que aquestes no van haver envaït els magatzems de teixits, formatges i farina propietat dels regidors municipals, que llavors deixarien de justificar la seua passivitat amb el problema al·legant que als barris baixos, ja se sap, hi viu la gent d'allò més bruta i miserable, i sempre n'han tingut, de rates. A Europa acabam de rebre 'memòries' d'Àfrica, i no són les que va escriure Isak Dinesen. Com és una constant històrica, aquesta vegada també Espanya n'ha estat la porta.