Ja hi som amic meu, ja hi som altra vegada. Els carrers de pobles i ciutats resplendeixen amb les lluminoses gales de les festes. Arbres verds i cintes de colors i boles platejades. Tot és com una gran verbena, verbena amb músiques. No pots circular sense que les teves pobres orelles s'omplin de cançonetes plenes de peces en el río, de paners de panses i figues o també les d'un inesgotable i reiteratiu tamborilero.
Sí, no ho dubtis gens, aquestes festes també m'agraden però em carreguen pel que tenen d'exageració, de frivolitat consumista, de falsa o forçada alegria. No necessit trobar a cada cap de cantó un homenet vestit de Papà Noel que toca una campaneta i dóna caramels als al.lots en un intent de que els seus pares entrin a la botiga. Una simpàtica figura si vols, que no deixa de ser importada d'altres tradicions. Noltros, més monàrquics, ja teníem als Reis d'Orient...
Crec que, en el fons, una gran majoria dels ciutadans de la vella Europa ja ni tan sols saben el significat autèntic de la festa... i si ho saben ho tenen ben aparcadet a un remot racó de la memòria. El naixement discret d'aquell infant que ens conta la història, no té res a veure amb aquesta monumental i costosa cataracta d'excesos i obligats entusiasmes.
Justament aquests dies sembla que és del tot necessari fer regals. Molts de regals. Hem de ser generosos i imaginatius. Esplèndids, rumbosos, com diria el castís. Tenim obligació, sembla, de ser especialment originals, hem de sorprendre amb la nostra capacitat d'encert, hem d'espremer la nostra fantasia... i si et falta aquesta imaginació, si ets un beneit com jo mateix, no pateixis gens: una immensa majoria de diaris i revistes d'aquest país publiquen suplements on et donen grans i meravelloses idees...
La Vanguardia, entre ells, ha publicat un suplement de més de cent pàgines. Quina gran font d'inpiració...! ara ja sabràs, per exemple, que pots regalar un botilet d'Armani Prive de Rose d'Arabie, just per sis-cents euros o un rellotget Baume et Mercier, que és una bona proposta, per dos mil cinc-cents... però no, no creguis que tot és tan car: una capseta cent grams de jamón ibérico cortado a mano en costa just cent cinquanta. Viatges, bon vins, roba de vestir i de casa, la més alta i sofisticada tecnologia, joies, mobles selectes, menjars exquisits de tot el món... t'ajudaran a deixar de ser un beneitó i encertar plenament amb els regals.
Problema solventat idò. Ja tens idees. No podràs dir que et faltava informació. Enguany és l'any clau: just ara, per exemple, en que la xifra de compatriotes d'aturats és mínima, que les generoses ajudes a la dependència arriben puntualment i que totes les pensions són dignes, en un moment on ja ningú és privat de la seva vivenda per culpa d'una hipoteca, temps en que ja no patim cap problema pel finançament públic de l'educació o la sanitat i en que la cultura i la investigació reben enormes ajuts i subvencions... de manera que, sense passar cap pena, hem pogut injectar mils de milions als pobres bancs, ara deia, és el millor moment de no ser avars i miserables i fer, amb esplendidesa, bons regals a familiars i amics. Servirà també per millorar el nostre fantàstic consum intern.
Recorda, amic meu, que la peculiar i fallera alcaldessa de València, ja ho deia somrient: A quién no le han regalado un bolso de Louis Vuitton en Navidad...? Bones festes idò, amb esplèndids i originals obsequis. Com toca, diuen.
