Ve de lluny; no és cosa de fa dos dies. La nostra administració pública, entost de fer un esforç per aconseguir els màxims nivells d'eficiència i productivitat, entost de dedicar totes les energies i recursos possibles perquè el ciutadà estigui satisfet pels tractes que rep dels funcionaris i organismes, destina partides considerables dels seus pressupostos en campanyes de publicitat institucional.
El que hauria de ser de sentit comú, com és que per llei, per imperatiu ètic i moral, no s'hauria de malversar ni un cèntim i molt menys quan encara molts ciutadans han d'esperar mesos o anys per obtenir una o altra resposta de les administracions i hi ha moltes necessitats a cobrir, és aquí utopia. Mentre molts ajuntaments triguen dies i setmanes per contestar les sol·licituds d'obra o donar un permís d'obertura d'un establiment, els jutjats també marquen per la celebració de les vistes calendaris allargats en el temps com els personatges del Vell Testament, el Fons de Garantia Salarial (FOGASA) arriba a tardar més d'any i mig per pagar... alguns polítics només pensen amb quina moto ens han de vendre per poder guanyar les properes eleccions.
Amb les campanyes de propaganda institucionals, anomenades de publicitat, els partits que tenen les brides de les administracions, maten dos pardals d'un tir; primer, a càrrec dels doblers de tots fan campanya electoral, partidista, i en segon lloc, unten de mel als mitjans de publicitat que els hi són afins. Per desgràcia, ningú ha volgut aturar aquest despropòsit i la roda d'aquest carro ha girat independentment del color del partit en el poder.
Quan abans de la crisi, els dirigents obrien cada dia botelles de xampany francès mentre l'economia domèstica, de la gent de carrer, anava fent, tothom mirava cap a una altra banda, però ara, que la massa de treballadors passa gana, no hi ha feina i la gent jove emigra, és lògic que els pressupostos de les administracions siguin escrutats al mil·límetre per intentar trobar vergonyes. Amb el que cau, és d'estúpids creure que la gent es xupa el dit.
El passat dilluns, la líder del PSIB, Francina Armengol, en el Parlament de les Illes Balears va denunciar que el govern de José Ramón Bauzá havia fet uns pressupostos pel 2015 en els que, ves per on en any electoral, la partida destinada a la publicitat institucional es veia incrementada més d'un 60 per cent i, a més, es veia repartida entre les diferents conselleries perquè sigui més fàcil assignar contractes a dit amb les empreses, sense necessitat de concurrència i supervisió. Una fórmula també fàcil perquè sigui difícil seguir els rastres a les adjudicacions.
Els pressupostos del Govern balear s'han aprovat gràcies a la majoria absoluta del PP i ara serà cosa de veure-les venir. A partir d'ara i abans de les eleccions autonòmiques, cada dia abans de treure els peus del llit, ens desxondirem amb alguna campanya publicitària dels nostres consellers autonòmics. Vistes les retallades en benestar social, cultura i medi ambient, els estralls fets a l'ensenyament i la poca traça en general que han tingut amb els contribuents, costa imaginar què ens poden vendre, però segur que alguna cosa trobaran.
