El dissabte passat el diari MENORCA va donar la noticia que mentre el Museu Naval de Madrid, organisme que depèn del Ministeri de Defensa, pensa obrir una mena de «delegació» a Maó, en concret a l'Illa Pinto (pensen traslladar les peces menorquines que es troben a la península a la nostra Illa? si és així, caldrà celebrar-ho) els Amics de la Mar justament han deixat de tenir accés a les àrees del que serà el museu. La informació donada pel MENORCA posava l'accent que amb la prohibició, set embarcacions de l' esmentada associació han quedat deixades a la mà de Déu.
Per a molts la paraula «museu» és equivalent a «mausoleu», és a dir a cosa que «vesteix» però que és inútil, com un mort. Fa uns anys, la idea que es tenia dels museus era ben bé així, un magatzem d'antiguitats en record dels difunts. Però afortunadament d'unes dècades cap aquí s'ha vist que les instal·lacions museístiques si estan dissenyades didàcticament i realitzen tasques de difusió, no són de cap manera un mort sinó que repercuteixen a la col·lectivitat de moltes maneres, dinamitzant-la, donant alè, per altra banda, a l'hosteleria. Què serien dels bars, cafès, restaurants, hotels de París sense el dinamisme cultural de tots els seus museus, cada any sorprenents per les seves exposicions temporals?
De fa molts anys l'Associació dels Amics de la Mar del Port de Maó fa una tasca admirable de la qual tots els maonesos i menorquins se n'haurien d'enorgullir. Primer, com poden, amb una gran precarietat de mitjans, salvaguarden embarcacions de la rada maonesa, i en segon lloc, en restauren i recuperen perquè tornin a navegar, organitzant periòdicament trobades de vela llatina. És a dir, fan un museu viu.
Ja que existeix aquesta associació, ja que és més que una entitat d'estudi perquè dinamitza l'economia per la feina que donen a mestres d'aixa, fusters, ferrers... a l'activitat portuària en definitiva, el futur Museu Naval hauria de comptar necessàriament amb aquesta entitat perquè aportés la vessant més «viva» a l'equipament.
Una de les coses que més malalt em posen es veure com molts polítics en tost de desplegar totes les energies al seu abast, vitals, de les seves persones, i de les administracions que comanden, per donar resposta a les peticions i suggeriments que reben de les associacions culturals i cíviques, en desconfien i fins i tot les arriben a menysprear. Amb aquest prejudici, acomodatici i sens horitzons, no reparen que no tant sols insulten sinó que també malbaraten les energies i els esforços. Sí, perquè és malbaratar menysprear el que no es comptabilitza però tanmateix té un enorme preu.
Molts càrrecs que no donen valor a la societat civil haurien de fer càlculs i pensar una mica, només un poc, per comprovar que si les administracions públiques tinguessin que portar a terme elles mateixes, totes soles, les activitats que desenvolupen les associacions, el seu cost seria el triple, o quadruple, i seria inassumible i també inarepercutible al preu en cas que es tingués que comercialitzar. Quan, per posar uns casos, les JJMM de Maó organitzen un concert, les hores de temps lliure, de nit i de caps de setmana de les persones que n'assumeixen la gestió no les cobren, cosa que sí faria un funcionari si les tingués que fer. Per això els preus de les entrades dels concerts mai són reals perquè no hi han repercutit tots els costos. Les energies que despleguen els vocals i directius dels Amics de la Mar per organitzar les trobades de vela llatina, que deixen meravellat a la gent que les pot veure des de terra, són també un altre exemple, perquè tampoc les cobren.
Estaria bé que tant el regidor de cultura de l'Ajuntament de Maó, com la consellera del Consell Insular de Menorca, com també el conseller del Govern Balear, fessin gestions per tirar endavant el Museu Naval [viu] de Maó pensant que l'han de dur a port coordinant totes les administracions (per quan per Menorca un consorci de museus a la manera del servei de biblioteques de l'Illa?) i comptant amb els Amics de la Mar.
