A les festes populars menorquines sona el «jaleo». Hi ha gent que hi posa lletra i canta: «Ara va de bo, Ciutadella...», seguint el ritme de les notes de la jota sarsuelera. Però allà on ara va de bo és a Maó, on l'assemblea d'EM-EU ha decidit integrar-se en la candidatura d'electors per als comicis municipals del maig que ve, denominada Ara Maó, on ja fa mesos que treballen PSM, Iniciativa-Equo, ERC i un falcat de ciutadans (no confondre independents amb indiferents), i on també s'espera que vulguin afegir-se els militants de Podem. A la capital menorquina «Ara Maó» serà una marca unitària de l'esquerra, com n'hi haurà també a les municipals de la resta de l'Illa, menys a Ciutadella.
Si, en el millor dels casos per a l'esquerra, governar junts és una possibilitat (ni que sigui prou difícil), per què no facilitar-la fent que diferents formacions siguin capaces d'elaborar una estratègia electoral conjunta, com han sabut fer a Maó, i més encara a Eivissa, on s'ha anunciat que concorreran junts a nivell insular? A Menorca, en canvi, al Consell podrien comparèixer des del centreesquerra a l'esquerra fins a quatre candidatures: PSOE, Més (PSM), EM-EU i Podem. Davant aquesta divisió, l'aplicació de la llei d'Hondt no perdona i afavoreix l'opció majoritària, que el PP té moltes expectatives de tornar a obtenir, potser no amb tanta majoria com en els anteriors comicis. En fi, diuen que qui vol equivocar-se... parli del temps.
Després del 24-M, quan tot sigui cuit, ja en tastarem el brou. Tanmateix, si a les Pitiüses hi haurà confluència, per què no n'hi hauria d'haver a la balear menor? De més verdes n'han madurades. Mentrestant, els sectors socials indignats, durant els darrers temps mobilitzats manta vegada, deuen saber cert a qui no votaran, però segurament no sàpiguen tant a quina alternativa dirigir el seu vot amb garanties. Una cosa és trencar el bipartidisme i una altra no entendre que el pluralisme no està barallat amb la unitat electoral, sempre que programàticament aquesta sigui realitzable. D'acord amb Josep Ramoneda, convindria aprendre a pensar la política d'una altra manera. I no oblidar que per bé que se senten arreu pulsions de canvi, l'opinió de la gent és molt volàtil. Ara va de bo: una ciutadania més exigent no seria tan fàcil de manejar.
