Joan F. López Casasnovas02/07/15 0:00
TW

Els mitjans de comunicació haurien d' explicar amb claredat no sols la situació actual de la crisi grega sinó també les claus d'aquest envitricoll. Que diguessin d'on surt el deute enorme d'aquest país (322 milions d'euros, 177% del seu PIB), quan es va començar a disparar i per què, amb quines despeses i sota el paraigües de quines polítiques. Seria d'agrair que algú en fes pedagogia. Tal vegada així la gent s'informaria de les despeses brutals ocasionades per una llunyana escalada bèl·lica greco-turca, amb el rere fons de la partició de l'illa de Xipre (avui estat membre de la UE), amb els préstecs multimilionaris d'alguns bancs europeus perquè els grecs comprassin a Alemanya i a França, principalment, vaixells, avions i carros de combat. Passen els anys i els crèdits s'han de tornar, òbviament, incrementats amb interessos.

D'altra banda, com és possible que el país olímpic estigués mancat d'un instrument recaptatori tan important i tan antic com el cadastre? A qui afavoreix majorment el fet de no disposar-ne i el frau generalitzat que encara hi ha en la recaptació d'impostos? No cert a les classes mitjanes i baixes, posseïdores, en tot cas, de petites propietats urbanes i/o territorials. I tanta corrupció durant tants anys...

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Ara el govern de Syriza ha presentat un pla de protecció a l'empresa pública i de major pressió fiscal: pujada de l'IVA normal al 23%, retard progressiu als 67 anys l'edat de jubilació; però també una alça de 1'9 mil milions de les cotitzacions socials i un increment de taxes sobre beneficis empresarials. Resulta si més no curiós, però molt clarificador, que els creditors rebutgin aquestes mesures que, segons ells, «accentuarien la recessió i penalitzarien la competitivitat».

Mentrestant, la ex-troika, insadollable, exigeix més retallades en despeses públiques i especialment en les pensions. Deim «ex troika» perquè un nom amb reminiscències russo-soviètiques no devia agradar gaire a organismes gens democràtics com el Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional i la Comissió Europea i van decretar-ne la seua inconveniència: qui té poder maneja fins i tot el significat de les paraules.

Prest sabrem si els creditors volen realment un acord o la seua estratègia respecte a Grècia és ben bé una altra: evitar el contagi de governs d'esquerra a altres Estats de la UE com Espanya i Portugal. Si les explicacions no surten als mitjans, el bon lector sempre pot recórrer a la literatura: una bona novel·la de Petros Màrkaris. «Amb l'aigua fins al coll», per exemple.