El periodisme amb més tradició és l'anglosaxó. I no és cap casualitat perquè la set de notícies i de debat té les seves arrels en els sistemes parlamentaris, democràtics. Els ciutadans, que escullen els seus representants dipositant uns vots a unes urnes, necessiten de la informació que proporcionen els diaris, ràdios i televisions per debatre de la política, de la gestió del bé comú; per reflexionar per on ens porta el Govern, per valorar la qualitat dels seus polítics i pesar així mateix la dels futurs a elegir en la roda continuada d'eleccions. Per altra banda, els electes, també necessiten plataformes per donar a conèixer a l'opinió pública els seus èxits. Uns i altres necessiten el periodisme. És una gran núvia, molt festejada. Per açò és parla que la premsa és el quart poder. Les dictadures no en volen de premsa, tenen, en tot cas, bolletins oficials, on només s'informa del que interessa. La lectura de diaris d'un país pressuposa nivells alts de cultura, i és un bon termòmetre de la salut dels sistemes educatius i democràtics.
Però, com tot, i de la mateixa manera que les democràcies poden tenir molts nivells de salut, hi ha periodisme bo i periodisme dolent. I al parlar de «bo» i de «dolent», no em refereixo sobre si els mitjans poden ser més o menys tendenciosos a favor d'uns o altres partits, la qual cosa considero inevitable, sinó a la riquesa i a la qualitat de les dades que proporcionen. Un mitjà que només transmet les declaracions oficials del partit en el govern, és flac. Una mica més flac, però no massa més, és si recull les declaracions d'uns i altres. I passa a ser meritori si, a més de recollir les paraules dels polítics de tots colors, fa investigació, furona en les dades que ningú s'ha anat a molestar a cercar, contrasta les dades. És el periodisme d'investigació, l'autèntic, pel qual, a més, molts dels seus professionals es juguen la vida.
D'ençà a uns pocs anys els redactors dels diaris, ben segur contagiats per la mentalitat digital, la cultura del dit i no de la mà, amb la qual s'ha escrit des que hi ha memòria, i que s'ha difós amb els telèfons intel·ligents, busquen la immediatesa i com que no hi ha res més immediat que les declaracions es conformen amb reproduir el que diuen els polítics de torn, uns i altres. Potser els mitjans que segueixen aquesta via es pensen que podran competir amb el Twitter o amb el Facebook o ves a saber quina nova plataforma, quan per a mi la supervivència dels diaris passa per donar el que es fa de difícilíssim trobar en les piulades i declaracions, que és la informació contrastada.
Ens estirem tots ara els cabells quan, després de ja està tot fet, ens assabentem dels doblers malbaratats en obres públiques ruïnoses i en gestions públiques ineficaces. Ben segur que les coses haurien anat d'una altra manera si hagués existit un potent periodisme que, més enllà de la reproducció de les promeses dels polítics, hagués estudiat els expedients dels projectes o, com a mínim, hagués buscat les veus dels experts.
Sincerament, visqués jo del periodisme, en faria d'investigació i el darrer que faria seria perseguir les declaracions dels polítics, ben segur que açò seria el darrer que faria. Per exemple, i encara que ara fa bon dir a aigua més que passada, hauria examinat personalment l'expedient de destrucció del Teatre d'Es Born per saber si la tramitació estava bé o mal gestionada i si ens convenia o no el projecte; hauria investigat els papers de la dessaladora de Ciutadella per saber de les seves característiques i dels seus costos de manteniment que per força haurien, i hauran, de repercutir en les tarifes d'aigua; també hauria cercat les puces al projecte del port nou, que, segons dades recents de la Sindicatura de comptes, trigarem cent anys a amortitzar.... I en quan a projectes que estan sobre la taula, m'agradaria consultar l'expedient sobre el centre d'interpretació de S'Enclusa per saber si, més enllà de la inversió dels set milions d'euros inicials (per cert, s'ha de cobrir alguna instal·lació amb or?), hi ha comptes clars d'on sortiran les garrofes pel seu manteniment futur i del seu personal... De temes no en falten. El que cal és fugir de la immediatesa de la mentalitat digital i dedicar hores a estudiar.
Si realment el periodisme de ca nostra fos el quart poder, estàs a l'alçada, molts politiquetxos, com deia en Francesc de Borja Moll, i que només saben fer la papallona, vigilarien abans d'obrir la boca i la ciutadania s'acostumaria també a parlar amb coneixement de causa. Més periodisme d'investigació, per favor.
