Fins fa poc, es notificava una defunció a Facebook i la xarxa social convertia el perfil en un compte congelat, que ningú el podia tocar. Ara, se'ns permet designar un hereu digital que se'n podrà fer càrrec, ja el trobem a l'opció «seguretat» de la pestanya de «configuració». El destinatari no podrà publicar en nom del mort, ni veure els missatges privats que s'havien enviat, només se'l permetrà escriure unes poques llegendes, canviar la foto de perfil o qualque inscripció per comunicar que la pàgina és un homenatge. També podem demanar que s'esborri definitivament.
De quantes formes es pot fer testament?. Els quotidians, segurament, voldrem assegurar les poques pertinences en benefici dels nostres fills, però no ens cal res més. Els més propers ja saben de petites missions, com la donació d'òrgans o que desitgem la incineració. La resta, són veus i tares. Malgrat ens encantin les paraules, no desitgem manar cap comportament futur. Tanmateix, no hi ha lletres per rallar d'un poble, ni per compondre els seus noms de marès, ni els somriures plàcids d'ensenyança. Haurem respirat i haurem viscut, sense traspassar-vos consells ni fer-vos encàrrecs. El millor, el més saludable, és deixar una herència emocional sanejada, que ralli de necessitats essencials, d'estimar, de transitar per laberints i de saber sortir-ne. L'adéu, en silenci, perquè és en present que cal crear, generar possibilitats i fer resplendir el tresor que és la vida.
