'Pacta sunt servanda’

El diputat de Més per Menorca Nel Martí ha assegurat que, tot i donar suport a un Govern «necessari i pràcticament imprescindible», açò no obstant exigirà que els compromisos del pacte es compleixin. Diu que hi ha discrepàncies, però sobretot diàleg. Ja va bé; dins els governs més sòlids, fins i tot en els monocolor, sorgeixen discrepàncies, que, tanmateix, no solen sortir dels despatxos: no s'ha de fer carn per a l'oposició. El seu grup té tres diputats i em sembla bé que no relaxin el seu nivell d'exigència. Fidelitat als pactes no ha d'implicar absència de crítica. Afirma Martí: «Si Menorca no té una residència a Son Espases, si no té resolt el problema del transport aeri, és perquè no ha tingut prou pes dins els governs que hi ha hagut fins ara». Pens que el diputat de Més (el més insultat pel diputat del PP, el també menorquí Antoni Camps) té raó. Perquè Menorca, les Illes Balears aconsegueixin revertir la situació d'injustícia flagrant en capacitat d'autogovern, en transport, en drets socials i culturals i en tantes coses, però sobretot en el control dels seus propis recursos i capacitat de decidir-ne, cal que els nostres representants polítics estirin del carro amb propostes, amb voluntat de transparència i de participació. I cal també que la nostra massa social esdevengui ciutadania. Les dues cames (polítics i ciutadans) són necessàries per tal que el bípede camini. No se m'acut objectiu més digne que el d'una societat que ha pres consciència de les seues necessitats i de les seues solucions, i que es veu amb cor de traginar la càrrega de les responsabilitats que vénen amb l'exercici de la llibertat.

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Dit açò, els dirigents de les formacions d'esquerra del nostre país, més enllà de legítimes adhesions a les sigles partidistes, haurien de considerar que cal sumar suports electorals de cara a «objectius comuns necessaris i pràcticament imprescindibles»: el dret a decidir el nostre autogovern nacional, els models educatiu i sanitari propis, el final de l'espoli econòmic, etc, i, és clar que sí: comptant amb un finançament just i suficient, construir una residència per a familiars de malalts a Son Espases i després mantenir-la. Han de saber anar junts, sí, per poder arribar a incidir allà on, ara mateix, es prenen la decisions importants. Amb polítiques d'Estat i amb una societat mobilitzada, i uns polítics capaços d'establir línies vermelles i complir amb fermesa els compromisos seríem imparables.