Aquestes setmanes ens hem sentit especialment sensibles amb les innumerables imatges de maltractament animal. Hem recordat aquella etapa de fillets en la que exploràvem la terra i segrestàvem qualque insecte. Si més no, amb el correcte assessorament d'amics i familiars, ràpidament ens fèiem càrrec que els animals són sensibles al dolor i els retornàvem al seu hàbitat. Abandonament, cops i bastonades, fam, deixats en vehicles amb temperatures superiors als 40º, necessitat d'adopcions... una crueltat que –prest o tard- acaba convertint-se en delinqüència i violència social.
Hem nascut en un món tempestós, el fem colèric i –absolutament per res- voldríem deixar-lo amb aquest desgavell. Per açò, defensem més educació, més esforç familiar, més pedagogia... agraint la cura de les entitats de protecció animal. Vivim una actualitat composada de massa oblits que generaran l'agitació del demà, on ens calen moltes més accions i compromisos. Per exemple, qüestionar les tradicions que han format part de la cultura del país, que tenen un gran força simbòlica perquè són herències de souvenir. Avui, ja no és normal gaudir veient un espectacle on l'eix central és un animal patint. Tenim milers d'opcions per passar-ho bé en qualsevol comunitat sense que la festa passi per veure sofrir un ésser viu.
És temps de pluralitat, però si volem aconseguir una societat sana caldrà que treballem la convivència pacífica i l'harmonia de tots i amb tots.
