La següent anècdota té una vintena d'anys. La vesina ens la contava com una d'aquelles grans lliçons que solen regalar-nos els més petits. Passejant pel centre de la ciutat, es va retrobar amb una senyora, antiga amistat de la família. Va presentar-li el seu fillet i entre la dona que no parava de narrar –amb pèls i senyals- tots els moments compartits i la nostra vesina que volia mostrar-se orgullosa del nen, l'estada es va allargar en excés. Insistia, ho intercalava cada pocs segons en la conversa, un rallar que explicava mitja vida: «Carinyo, digues-li qualque cosa a l'amiga de l'àvia». Afrontada per la resposta del seu fill, va recalcar la pregunta: «Què has dit?». El nen, tranquil·lament, va repetir: «Gilipolles». Afrontada, ens narrava tota la conversa com un exemple del que no s'ha de sotmetre a una criatura.
Fets quotidians
Gens educatiu
04/12/15 0:00
También en Opinión
- La denuncia vecinal se convierte en la primera vía para detectar el alquiler turístico ilegal en Menorca
- Fusión histórica en el fútbol insular: nace el Ciutadella Club Esportiu
- El consejo del GOB: lo que no hay que hacer nunca si te encuentras una golondrina en el suelo
- Estos son los 12 buques de guerra de la OTAN que han atracado en el puerto de Maó
- El desgaste laboral lleva al límite el geriátrico de Maó: acumula 41 bajas en cuatro meses