TW

Queden pocs dies per canviar de calendari. El temps no corre sinó vola i passarem del quinze al setze gairebé sense despentinar-nos. Abans toca el peatge dels àpats de Nadal i la família. Diuen que tot el que està previst que ens mengem sumarà més calories que els milions que poden haver tocat de loteria aquest dimarts. Però que passa si ens engreixem una mica? L'estimat i enyorat Joan Barril escrivia que els grassos i grassonets són uns éssers generalment afables que han decidit voluntàriament sacrificar l'estètica a canvi d'una tolerància ètica. La gent comuna se'n riu dels grassonets, els fereix amb les seves bromes, els commina a refugiar-se a l'exili de les talles especials.

Noticias relacionadas

Però a l'hora de la veritat, la gent es refia més d'un grassonet que d'un atlètic. I afegia, el gras voluntari és el més clar exemple que encara existeix la llibertat de pensament. La dona que decideix posar un gras a la seva vida -o l'home que troba una dona d'aquelles que mai te les pots acabar- fa una aposta immillorable per al seu futur. Al costat d'un grassonet, ningú s'avorreix i la vida més íntima es converteix en un inacabable parc d'atraccions. Barril dixit.

En fi, mengem i bevem, que la vida són quatre dies i com deia quan estudiava, dos els dediques a la selectivitat. Avui aprofito per desitjar-vos bon Nadal i molts i bons anys a tothom, tot i saber que el que de veritat és important no són els anys sinó els dies, les hores, els instants...Fins la tornada de vacances!