Al segle XIX , el socialisme utòpic tenia com a un dels seus objectius fer possible la felicitat dels obrers, alliberar-los de la servitud penosa del treball, fer de la feina una font de satisfacció i realització personal, assolir la jornada de vuit hores, etcètera. Volien fer compatibles la concepció marxista, que oposa el benestar dels proletaris a les dures exigències de l'empresa, amb la visió liberal, segons la qual la felicitat és un afer estrictament privat que exclou qualsevol ingerència i, per tant, tota vel·leïtat de gestió. Per exemple, les experiències cooperativistes cercaven conciliar el benestar individual i l'organització de la producció. És sabut que sovint les utopies més belles (vegeu-ne els soviets russos o els paradisos de la llibertat) poden abocar a distòpies horroroses o terribles malsons (stalinisme o neoliberalisme rampant i tatcherisme...). No obstant açò, sembla que tot retorna. Que sigui benvingut si en el propòsit hi va la lliçó apresa dels errors del passat.
De rebot
La felicitat
30/06/16 0:00
También en Opinión
- La denuncia vecinal se convierte en la primera vía para detectar el alquiler turístico ilegal en Menorca
- Fusión histórica en el fútbol insular: nace el Ciutadella Club Esportiu
- El consejo del GOB: lo que no hay que hacer nunca si te encuentras una golondrina en el suelo
- Estos son los 12 buques de guerra de la OTAN que han atracado en el puerto de Maó
- El desgaste laboral lleva al límite el geriátrico de Maó: acumula 41 bajas en cuatro meses