Diuen que la majoria dels grans canvis socials no parteixen d'un sol fet desencadenant. Generalment, es donen una sèrie de circumstàncies que fan que una cosa s'ajunti amb l'altra fins acabar provocant una conseqüència més gran. Una cosa similar sembla que estigui passant actualment amb els temes ambientals, on alguns problemes globals es poden acabar imposant als locals.
Alguns pensadors equiparen els canvis importants amb el procés de l'aigua que s'escalfa i comença a bullir. En realitat, no hi ha cap bombolla més important que les altres, sinó que és la suma de totes les reaccions que es donen en un determinat moment allò que acaba provocant l'ebullició.
Fenòmens com el viscut els anys passats amb els moviments dels indignats, que omplien places i carrers i aconseguien un gran suport fins i tot en l'opinió pública de la gent que no es mobilitzava, s'expliquen per aquesta mena de constel·lació de demandes no resoltes que provoquen una solidaritat entre elles mateixes.
Ve a ser un sentiment com difús, que es va emmallant i que respon a desgrats diversos. Vivim en una societat que és controlada a partir de moltes pors (les televisions bombardegen amb males notícies, la publicitat de productes nous a diari genera una insatisfacció permanent, les reformes laborals deixen la majoria de gent indefensa...), però quan són moltes les expectatives que es trenquen, la por deixa pas a la indignació i això pot obrir noves finestres d'esperança.
Un dels canvis mes grans, que ha trastocat les habituals maneres d'analitzar els conflictes socials, és l'anomenada globalització. Molts dels fluxos econòmics i gran part dels intercanvis comercials, transcendeixen ja les fronteres que eren habituals i, en conseqüència, molts dels esquemes usats tradicionalment per analitzar la problemàtica econòmica i laboral ja no serveixen. Cal inventar-ne de nous, per adaptar-se a les noves circumstàncies.
I la globalització ambiental també ha arribat. Després de dècades on s'ha treballat molt, tant per tenir espais protegits com per protegir l'espai, on es fan esforços per controlar els diversos circuits de contaminació i on s'intenta aplicar racionalitat en l'ús dels recursos naturals. On, en definitiva, s'ha aplicat en gran manera aquella idea de pensar globalment i actuar localment, ara hi ha problemàtiques globals que s'estan instal·lant en les ments.
Tal vegada sigui també en aquesta ocasió un sentiment difús. I també és cert que hi ha semàfors contradictoris, potser per la pròpia por a acceptar el canvi. Però malgrat que Mr. Trump intentarà guanyar temps perquè l'imperi econòmic que el rodeja segueixi esprement al màxim el negoci de les energies fòssils, això no evita el canvi climàtic desencadenat, davant el qual caldrà estructurar polítiques molt més actives que les actuals.
Potser veurem alguns resultats electorals més, on les respostes del poder polític es poden orientar a senyalar com a culpables als que encara es troben més desafavorits (com els desplaçats per guerres o els immigrants que fugen del buit o de l'horror). Mentre això passi, les grans indústries del plàstic, per exemple, per ventura aconsegueixin anar frenant els necessaris canvis legals per aturar d'una vegada l'ús innecessari de materials no biodegradables en gran part de la vida quotidiana.
Però els retards en la resposta política oficial tampoc no canviaran el conflicte real actual, on el volum de plàstic de tot tipus que es troba ja al mar ha entrat en les cadenes alimentàries de molts animals i s'està convertint en un problema de primer ordre. També aquí es requeriran propostes i respostes valentes, amb un prisma que necessàriament haurà de ser global o no serà efectiu.
Segurament, idò, que en aquest escenari s'hauran de reforçar les iniciatives existents que intenten treballar de manera globalitzada per fer front a problemes que ja tenen envergadura mundial. Per intentar que xarxes d'entitats sense ànim de lucre tenguin una presència suficient i així esperonar a les xarxes de governs amb el coratge de treballar per a la ciutadania i no per als lobbys ferotges.
No fa gaire, Naomi Klein recordava que hi ha ments pensants que aprofiten qualsevol moment de crisi per endurir les condicions a favor seu i a costa del benestar de la resta. Saber entreveure els canvis de resposta social que s'apropen, és una de les millors maneres d'anticipar polítiques i estratègies.
