Sergi Llull va guanyar la Copa del Rei. El Real Madrid és un gran equip, però ni la final, ni el títol, ni les celebracions (l'evolució humana no s'haurà completat fins que no s'eradiquin els patètics càntics als balcons) s'hagueren produït si algun dels tres àrbitres hagués vist i assenyalat un clar camp enrere del menorquí en el moment clau dels quarts de final. Mai no sabrem qui hagués guanyat la Copa.
Una decisió, un instant, va condicionar una successió de fets, va marcar la història, i en va evitar una d'alternativa. Passa sovint. Si no haguéssim entrat a aquell bar per l'arbitrària insistència del nostre etílic amic, no hauríem conegut la mare dels nostres fills. Si haguéssim escollit una altra ruta, el fatal accident s'haguera evitat. Aquella dècima que va faltar per accedir a la carrera escollida. I si la mare de Trump hagués tingut migranya nou mesos abans del seu naixement?
Pensam que som els amos de les nostres vides, feim plans i més plans com si fóssim el Consell insular, però a vegades són fets insignificants en aparença, decisions menors que es converteixen en decisives, les que marquen el nostre futur. La feina ben feta, el seny i l'esforç redueixen les escletxes per on es pot colar la inevitable i capriciosa fatalitat.
Prescindir de tot això ens deixa literalment en mans dels elements, sotmesos a qualsevol eventual cop de vent, bé el xiulet d'un àrbitre, bé un temporal eòlic o econòmic.
Planificar marca el camí, però un camí no exempt de paranys. Qualsevol pla que elaborem, per magnífic que sigui, queda sotmès a circumstàncies tan improbables com el descobriment d'un nou planeta habitable i accessible amb tarifa plana intergalàctica on a més d'aigua hi hagi també cervesa i alguna cosa per picar, o altres tan probables i habituals com un canvi de govern via eleccions.
