Àngels Andreu17/03/17 0:00
TW

El servei d'Urgències de l'hospital Mateu Orfila té caliu. Ho dic convençuda, perquè segurament tenim un sistema sanitari molt millorable, al límit pel que fa a les llistes d'espera dels especialistes o d'intervencions quirúrgiques, però d'una gran qualitat i que funciona. Sí, m'hi sento abrigada. És travessar la porta i ja m'abracen. Com si esborressin la desesperança que de vegades acompanya als malalts crònics, que de tantes coses que els succeeixen necessitaries un servei de consulta permanent. Les nostres urgències són les més humanitzades del país, dels departaments on es comunica millor amb el pacient, posant el malalt al centre i entenent l'estat d'ànim i les emocions dels familiars.

I sé que em direu que aquestes percepcions sempre són individuals. Que cadascú s'hi trobarà a una banda o d'altra, a planta, a consultes externes o amb els especialistes. Cert, de misses n'hi ha tantes com sermons, però a Urgències trobo el millor medicament: una mirada, un somriure, un gest afectuós o una informació ben donada i ben transmesa.

Noticias relacionadas
Àngels Andreu

L'Illa caravana

Más noticias relacionadas

Voldria esborrar aquell tant per cent que ha d'entendre que no és només salvar vides, allargar-ne l'estat o canviar-ne la medicació i les cures. Voldria fer desaparèixer del sistema el personal autoritari amb esperit militar i aquell d'altra que t'anul·la, perquè els seus coneixements –mèdics o d'infermeria- són molt més professionals que els teus. Batecs antics.

A Urgències, per sort, hi ha empatia.