La mort de tres persones per drogues a Ciutadella en poques setmanes de temps ens hauria de preocupar a tots. Els menorquins hem estat tradicionalment un poble amb un fort sentiment moral per la qual cosa no hem estat gent que hagi tolerat excessos de cap tipus. Ja l'enginyer anglès, en el segle XVIII, John Armstrong ho va anotar. No hem estat ni violents, ni tampoc pacients amb l' excés d'alcohol i encara molt menys amb el consum de narcòtics. En conseqüència, l'augment del consum d'aquestes porqueries, que sembla que s'està donant ara entre la població menorquina que té entre vint i quaranta anys, és senyal ben segur que alguna cosa està passant a l'Illa. La policia ha tractat les tres defuncions com si fossin tres nombres (també una manera ben trista d'afrontar la problemàtica), i no veu, segons va reproduir el MENORCA, cap augment en el comerç de narcòtics, però a la ciutat de ponent està en la boca de molts que el seu consum, i de tot tipus, de porros a la cocaïna passant per l'heroïna i tot mena d' al·lucinògens, es troba ben estesa pel locals de copes, a la nit.
Com que en realitat no hi ha cap illa que sigui del tot una illa, cal veure les arrels del problema de la demanda de drogues tenint present dos nivells, un de general o global, i un altre de local. La modernitat líquida, hipermodernitat, societat del cansament o com li vulguem dir a la civilització d'avui, teledirigida per les grans plataformes de serveis i de consum, siguin televisions o webs, suscita un enorme estrés perquè genera unes grans expectatives, així com també insatisfaccions i dubtes, que l'individu és incapaç de pair si no disposa de recursos psicològics per poder-ho fer. En aquest nivell, el menorquí també és víctima d'aquest estat de coses global. Ara bé, a aquesta influència planetària, cal sumar-hi l'estat de coses econòmic, sociològic i cultural, en el sentit antropològic, local, menorquí.
L'illa està condemnada a un economia turística de temporada. Al poal dels fems ha anat la indústria sabatera. I tant una cosa com l'altra són efectes de polítiques alienes als nostres interessos. Potser sigui cert que la terciarització turística sigui inevitable, però pos en dubte que ho sigui d'inevitable que els treballadors es vegin obligats a l'estiu a treballar per salaris merdosos més enllà de les hores establertes en els contractes. També pos en dubte que sigui inevitable un disseny fet des de Madrid, aliè a les necessitats menorquines, de les prestacions i subsidis per les quals a l' hivern un treballador de temporada es veu obligat a morir de fàstic. Així a l'Illa uns comercialitzen droga per fer negoci, el viu-viu en la precarieat, i uns altres la consumeixen per evadir-se de la situació.
També sociològicament Menorca està canviant i el seu sentiment moral es dilueix. No vull fer elogis del conjunt dels valors morals menorquins tradicionals perquè està clar que tenia components, com els patriarcals i heteronormatius, que no són acceptables pel dolor que causaven a gais i lesbianes (ben segur, però, els menorquins som ara més tolerants), però és evident que els valors de la solidaritat i ajuda entre veïns, la implicació en associacions cíviques, esportives i culturals, el menyspreu a les violències, als narcòtics, i l'estima a molts altres valors positius, cimentaven les nostres vides en comú i teixien solidaritats.
Som una persona que encara creu amb la política, entesa en el sentit noble del concepte, com a instrument que mobilitza –hauria de mobilitzar– tota mena de recursos per esmenar injustícies i intenta bastir una societat més feliç. Els il·lustrats, hereus de la filosofia moral, exigien als governants que pensessin amb la felicitat de les persones. Per açò, m'agradaria que el problema dels narcòtics fos vist pels nostres electes com un punt importantíssim i que mereix ser tractat amb prioritat per la política. D'entrada demanaria a les administracions públiques una recollida de dades sobre la situació de la nostra població (econòmica, laboral, cultural) i sobre el comerç i el consum de la droga a Menorca per, a continuació, amb coneixement de causa, amb l'ajuda d'investigadors de la matèria, fer un debat obert i transparent sobre què fer amb les drogues però també amb el malestar social i psicològic, que és la seva causa. La problemàtica és prou sagnant i punyent perquè sigui debatuda obertament i sense embuts, a les sales dels ajuntaments, Consell i Parlament, però també per la societat civil.
