18/05/17 0:00
TW

Al'inici de la «Crònica» de Jaume I llegim: «Fe sense obres morta és». Molts ho creuen així. La fe sense obres no val res, mentre que la unió de fe i obres dóna fruit, com explica el «Llibre dels Fets». La divisa del Rei En Jaume ens parla, doncs, ahir com avui, de confiança a la vegada que demana coratge i compromís. Paral·lelament, podríem recordar les paraules amb què el Dr. Albert Lamarca arrodonia una idea-força del seu discurs com a president de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat el 14 d'octubre de 2016: «La llei sense justícia és morta. Sense justícia la llei no val res, mentre que la unió de llei i justícia dóna fruit. La llei no pot anar contra la justícia. En la nostra societat no hi ha pot haver justícia sense llei, però la llei sense justícia és morta. La llei és un mitjà per aconseguir la justícia, individual i col·lectiva».

El jurista recordava el primers «Usatges», «que representen el sorgiment de la nació catalana vinculat a la creació del dret pels primers comtes-reis». Com a nació ens presentam al món amb l'establiment de normes jurídiques i d'un sistema institucional basat en el respecte de la llei. Lamarca convida a mirar «el monument jurídic de set segles que és la compilació de les Constitucions i altres drets de Catalunya, o a les obres dels nostres millors juristes, per identificar aquest vincle indissociable que ha traçat el nostre destí». Així, el primer text en llengua catalana que ens ha pervingut és jurídic, una traducció del «Liber Iudiciorum» de la primera meitat del segle XII.

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Amb una imatge potentíssima de Bartomeu Rosselló-Pòrcel el jurista expressa poèticament la vinculació entre la nostra nació i el dret, basat en el respecte escrupolós a l'ideal de justícia. La trobam al poema «A Mallorca, durant la guerra civil» (1937), del llibre «Imitació del Foc», en referir-se a la seva illa natal: «Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca». Amb aquesta imatge, de les flames i la fosca, el poeta ens significa el vincle entre la persona i la terra. Doncs, igual entre la justícia i les lleis.

En democràcia, les lleis no són manaments intemporals davallats del Sinaí per algun il·luminat sinó acords que es legitimen en tant que serveixen per superar situacions injustes. La qual cosa no s'entén gaire a la Moncloa.