Molt més que un títol

Al darrer any de la carrera fou un moment de plantejar-se moltes coses. Vaig seguir estudiant. Vaig fer els cursos de doctorat, altres companys van fer un màster i altres una segona carrera. No sé si eren ànsies de més títols o la vessa d'entrar de ple a un incert mercat laboral, i deixar enrere les beques, les feinetes puntuals i l'ajuda familiar.

Al final vaig fer una tesina doctoral, vaig treure un excel·lent i em van donar el títol. Però el realment important va venir després, quan vaig poder publicar la meva investigació i posar-la a l'abast de la societat. El títol a hores d'ara, no m'ha servit de res.

Tot açò ve al cas, perquè tendim a donar més importància al títol que el contingut. Demanam títols de català a catalanoparlants, la gent estudia anglès a una acadèmia fins que es dóna compte que on aprèn més es quan se'n va a fora a fer un mesos, i així fins l'infinit.

A la classe política també els hi passa. Solen prioritzar els títols. A l'entrada de Ciutadella hi ha un cartell on diu que és una «Ciutat amiga de la infància», però els parcs infantils fan pena. Menorca es Reserva de Biosfera, però només generem un 3 per cent d'energia renovable. Igual es pot dir amb la Menorca Talaiòtica. Anem per un títol mundial, però en el passat mandat quan va començar tot aquest procés i es va enllestir la candidatura, tots els esforços es van centrar en promoció i a il·luminar els jaciments, i es van destinar pocs recursos a excavacions i a la investigació. No es va omplir de contingut. Esperem que no es torni caure en el mateix error.