Entre els meus moments més prescindibles de l'estiu destaquen els vespres sense poder dormir per la calor. Estirat al llit, passen pel meu cap coses absurdes i estranyes.
Per exemple, que l'àrbitre que va treure targeta vermella a Cristiano seria un bon aliat dels turismefobis si es dediqués a anar pels hotels a expulsar tots els que es treuen la samarreta i després es tiren a la piscina. O que una solució per dissuadir els catalans de saturar Macarella seria instal·lar als accessos uns controls de seguretat com el que hi ha a l'Aeroport del Prat. O que si tots els que han fet xerrades, actes i tertúlies a favor de les energies renovables haguessin dedicat el mateix temps a girar amb les seves mans els molins parats de Milà, igual n'hauríem duplicat la producció.
L'insomni també dóna per imaginar, mentre miro al sostre de l'habitació, la cara de terror del policia que rep la denúncia dels descendents de Rubió per no poder entrar a Mongofra, vint minuts després d'haver-los demanat: «m'ho podrien explicar tot des del principi?» Després ens estranyam que no vulguin venir agents aquí. O em pregunto per què deixar el cotxe una hora al centre val 1,50 euros, i un iot a una cala privilegiada diversos dies ho fa gratis. O per què segueix tanta gent anant a urgències de Can Mateu Orfila per coses més lleus que el dolor anímic i als ronyons que genera la llarga espera per ser atès.
I raono, després d'haver donat ja unes voltes al coixí, que si a servidor aquests dies de xafogor li costa un esforç aixecar uns centímetres el matalàs per col·locar els llençols, com ho fan els okupes per pujar-ne un fins a una cova protegida de Calascoves per un penya-segat? Després hi deuen dormir a gust allà, fresquets, ben cruixits, irresponsables. Segur que d'aquesta manera ells no cavil·len coses absurdes i estranyes com aquestes.
