Els metges i infermers que treballen a Balears han de tenir un mínim, bàsic, elemental, nivell de català. La raó: és una llengua oficial, d'ús habitual i pròpia de les Illes. Considerar que es pot treballar de cara al públic a Balears només en castellà suposa una visió folklòrica del català, irrespectuosa i discriminatòria.
Algú planteja que el castellà sigui només un mèrit per ser cardiòleg al 'Mateu Orfila'? Algunes places de la sanitat són complicades de cobrir si no és amb professionals de fora de les Illes. De fet, un percentatge elevat dels empleats de la sanitat menorquina no saben xerrar en català. Això es viu amb normalitat. Les tensions per temes de llengua són per a polítics de trinxera i radicals avorrits. A la vida quotidiana flueix la racionalitat educada, comprensiva i amable, i més a una consulta o al quiròfan, on les principals preocupacions solen ser altres. Davant això, seria idiota defensar drets lingüístics sabent que van en detriment d'una òptima atenció sanitària. Per tant, per pragmatisme, l'assumpte s'ha d'afrontar sense maximalismes de bandera ni solucions d'avui per demà. Però s'ha d'afrontar, perquè el pragmatisme absolut no ha estat mai una bona recepta per construir una societat justa i evolucionada.
Malgrat les mentides repetides, el castellà té aquí una salut de ferro i el català necessita tractament per no agreujar una anèmia crònica amenaçada pels bacteris del ranci nacionalisme espanyolista. També és evident que mantenir les constants vitals de l'equip sanitari públic balear requereix complements vitamínics externs. Per tant, amb les suficients dosis de flexibilitat, progressivitat, períodes de gràcia per consolidar les places i excepcions puntuals per necessitat peremptòria demostrada, tenir un mínim, bàsic, elemental, nivell de català ha de ser un requisit per als metges i infermers de Balears.
