La convivència tribal moderna s'ha vist condicionada en els darrers temps per un fenomen revolucionari. Es tracta dels grups de WhatsApp, una magnífica manera d'optimitzar les comunicacions dins d'un determinat col·lectiu. Faciliten la feina, eviten telefonades, creen germanor i són econòmics. No obstant això, comporten riscos evidents, com s'ha vist aquesta setmana amb el barroer regidor de La Laguna.
Risc 1. L'error. Els dits són tan gruixats com algunes expressions i les tecles del mòbil tan primes com algunes sensibilitats. Equivocar el destinatari d'un comentari crític o no apte per a tots els públics pot comportar problemes. És l'autèntic malson de molts usuaris. La sinceritat absoluta és una quimera i en certes intimitats ens expressam com mai no faríem davant de determinats públics. Les paraules s'han d'interpretar en el seu context, però un no pot desvincular-se d'elles.
Risc 2. L'abús. No mesurar de forma adequada la idoneïtat i la quantitat de la informació que s'aboca a un grup de WhatsApp esgota tant la bateria dels mòbils com la paciència d'alguns dels seus propietaris. No tot interessa, no tot s'ha de compartir. També passa a la vida analògica, cara a cara. Hi ha qui no sap posar fi a una conversa ni detectar quan l'interlocutor ja pateix més que escolta. Recomanació: posar-se a l'altra banda. Practicar l'empatia. Almanco al mòbil els grups es poden silenciar.
Risc 3. L'excés. Hi ha grups per a cada cosa. Per fer feina, per convocar festes, per coordinar entrenaments i per fer bromes. Les bromes tenen cabuda en tots els contextos sempre que siguin adequades, justes i d'un to adient a la composició de l'audiència. Passar-se de graciós, embafar amb fotos i vídeos pretesament humorístics, genera refús i, a més, allunya l'emissor de l'objectiu perseguit. La reiteració acaba per no fer gens de gràcia.
Algú ho havia de dir. O no?
