Quan Méndez de Vigo repeteix fins a tres vegades el mot 'tumultuari' en una breu intervenció, és que hi ha mento. Els mots seran innocents, però no la càrrega semàntica que els poders hi posen. S'ha vist clar que el portaveu del Gobierno estava introduint en el relat espanyol del Procés una paraula clau per definir la 'sedició' («alçament contra l'autoritat establerta»). L'article 544 del Codi Penal estableix que, perquè hi hagi sedició, han de concórrer tres circumstàncies: a) caràcter tumultuari i públic del moviment; b) recurs a la violència o a vies fora de la llei; c) que la seva finalitat sigui impedir l'aplicació de l'ordenament jurídic.
Curiosament, el diccionari il·lustra aquest substantiu amb l'adjectiu 'militar'. Sedició militar és allò que la història moderna i contemporània espanyola ha registrat manta vegada: probablement, la del 23-F de 1981 no n'hagi estat la darrera. Espanya és la pàtria dels levantamientos, paraula que així ha passat al lèxic internacional. Per qualque cosa serà.
El cas és que si, com han repetit diferents constitucionalistes, el referèndum que desitja una gran majoria del poble català podria tenir encaix constitucional; en canvi, les mesures extremes adoptades per la confluència Gobierno-Fiscalia-Tribunal Constitucional quant a la suspensió de facto de l'autonomia de Catalunya s'han anat realitzant sense respectar l'ordenament jurídic vigent; el caràcter tumultuari i públic ja l'estan posant el grups d'ultradreta (la revolta dels somriures és cívica i pacífica, almanco fins a l'hora d'ara) i el recurs a la violència és, ara mateix, una possibilitat amarrada a uns vaixells/piolín als molls de Barcelona i Tarragona.
El PP d'ençà de la recollida de signatures contra l'Estatut de 2006 no ha cessat d'engreixar amb les seves actuacions el sentiment sobiranista català, en un procés tumultuari que excitava a desobeir el mandat de les urnes (sediciós?) perquè anava contra un text legal votat per les Corts espanyoles i assumit en referèndum pels ciutadans de Catalunya. Justament, en el seu origen l'arrel del mot 'tumult' remet a «cosa que s'infla»; d'aquí 'tumor', 'túmul' («amuntegament de terra, que se solia fer damunt un enterrament»), 'tomba', 'tumefacte', 'tubèrcul', 'protuberància', etc.
Curioses vicissituds de les paraules! Parentes dels mots 'sedició' i 'secessió' són 'seducció' i 'suïcidi'. A Rajoy, en general, no se li reconeixen capacitats polítiques seductores i... qui són els que va cap dret al suïcidi? Només el temps ho dirà. D'aquí a cent anys tots calbs i dins la tomba. Potser alguns davall un túmul.
