La darrera persona a participar en el concurs d'insults adreçats als catalans ha estat…., esperin que obri el sobre amb parsimònia per així allargar l'emoció, Manuela Carmena, l'alcaldessa de Madrid! Aplaudiments, xiulets, indiferència absoluta per part de molts dels destinataris d'aquests insults que els hi són adreçats dia sí i dia també. No m'ho esperava de tu, Carmena. Tu, que tens llinatge de cançó republicana, no em pensava que t'afegissis a aquesta corrua feixista que practica amb impunitat la catalanofòbia. Si tu ens falles, qui ens queda, a Espanya, a Madrid? Ningú? Que l'insult no ha estat gaire fort? Que comparat amb la mitjana de gravetat, l'insult que ens ha esquitxat és fins i tot amable? Un insult és un insult. Abans d'arribar a l'ofensa hi ha tot un marge que inclou la indiferència i, no diguem, l'elogi. Ens has elogiat moltes vegades, Carmena, i açò hauria de treure transcendència a l'insult, però l'insult ha arribat. Fluixet, però insult al capdavall. Ens has dit infantils. Els catalans som infantils. Ho has dit en un programa de «La Sexta» i al costat de l'alcaldessa Ada Colau que no s'ha immutat quan ha sentit l'insult. Ha posat cara de sentir ploure. Quasi ha badallat. Quasi ha semblat que estava a punt de dir una d'aquelles frases incongruents i contradictòries que amenacen a fer esclatar el cervell.
La meva admiració per Carmena és notable. Em semblava una persona sensata, valenta i competent; per tant, admirable. Ara m'ho continua semblant, però ha mostrat la poteta peluda del llop. Ai, la frase de Josep Pla quant de mal ens està fent! Em sembla que era una cosa així: «El que més s'assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres». Puc anar errat, però no ho poden evitar. El nacionalisme espanyol. Un nacionalisme que, per cert, no existeix. Els nacionalistes espanyols no són nacionalistes. Te'n pots riure dels de Bilbao. Els de Bilbao poden néixer allà on volen perquè són els més xulos del món. Però no tenen res a fer si els compares amb els nacionalistes espanyols. Els nacionalistes espanyols són els més nacionalistes del món, però no són nacionalistes.
Un presentador de televisió d'una d'aquestes cadenes que supuren fel, a més d'insultar els catalans, animava al líder de Corea del Nord a bombardejar Barcelona. Déu meu! Bombardejar Barcelona! Amb un míssil de llarg recorregut! Barcelona! Però sí a Barcelona hi viuen o hi van molt sovint Xavier García Albiol! I Inés Arrimadas! I Albert Rivera! I molts funcionaris de la Guàrdia Civil! I els respectius familiars de tots plegats que, quan no es barallen per qüestions relacionades amb el referèndum, canten cançons patriòtiques com ara la «Marxa Reial»! Aquesta vegada s'han passat tres pobles. Quan enviï aquest escrit no sabré encara les reaccions, però estic segur que la Fiscalia General de l'Estat actuarà i la Guàrdia Civil anirà a detenir el presentador de la cadena ultradretana i tancarà l'emissora com ha fet amb els webs que informen del referèndum. N'estic segur. Estic disposat a acceptar messions amb un handicap elevat. Com s'ha pogut veure aquests dies a Catalunya, vivim en un Estat de dret i la justícia és igual per a tots. Qui riu? Eh, tu! Que açò és seriós! Què? Que no passarà? I ara! És clar que passarà. T'haurà d'empassar les teves burles i les teves burdes prediccions.
Però tornem als insults que no tenen el poder de destrucció massiva dels míssils coreans. Hi ha cap insult inclòs en el Diccionari de la Reial Acadèmia que no hagi estat adreçat als catalans? I, ja en un terreny més lúdic. Quin seria l'insult guanyador d'un hipotètic concurs que tingués de jurat Arturo Pérez-Reverte, Alfonso Guerra, José Bono, Esperanza Aguirre i Ana Botella. Nazi, no. Fins i tot existeix una llei que en fa referència, la Llei de Godwin. És un insult que, quan es pronuncia, invalida tota discussió. Talibà? Pedòfil? Terrorista? Etarra? Colpista? Inculte? Egoista? Drogoaddicte? Xusma? Catet? Pagès? Delinqüent? Quin insult elegirien els insignes components del jurat?
El prestigiós periodista John Carlin, l'autor de la biografia sobre Nelson Mandela que va auspiciar la pel·lícula «Invictus», amb Morgan Freeman en el paper del lluitador contra la discriminació dels negres a Sud-àfrica, va escriure al diari «El País» la següent devastadora conclusió: «Un referéndum legal en Catalunya es necesario, entre otras cosas por una cuestión de respeto básico a la clara mayoría de catalanes que lo desea. Los que no lo ven o no lo admiten tendrán que aceptar su cuota de responsabilidad histórica, especialmente en el probable caso de que el lío catalán se vuelva más feo de lo que es». Aquest dimecres passat ja hem pogut comprovar com de lleig s'ha tornat el flicot català.
Flicot. Embolic, conjunt de coses barrejades i embullades. «Hi ha un flicot, en aquella casa, que ni el dimoni no s'hi entén».
