TW

Els intel·lectuals espanyols més rellevants han mostrat el camí als independentistes catalans. El primer va ser Fernando Savater. El filòsof dels cavalls i la barba nívia com el marbre de les tombes dels herois hispans va condensar en una frase l'ètica de la convivència nacional: «Les llengües i els territoris no tenen drets, els tenen les persones». Sense pretendre-ho, va treure el caràcter ètnic i nacionalista a les aspiracions legítimes de la majoria de ciutadans de Catalunya. La frase va posar l'èmfasi en les persones, en els ciutadans i ciutadanes, i no en la geografia o les emocions. I va posar paraules a preguntes com aquesta: Tenc jo, com a ciutadà, els mateixos drets que té, per exemple, un ciutadà madrileny? Em sembla que no. Per començar, jo, com a ciutadà encamellat entre Catalunya i Balears, no tenc el dret d'anar des del pàrquing de ca nostra fins a Puigcerdà, per exemple, sense pagar peatges: peatges per circular per les carreteres, peatges per travessar el túnel del Cadí. En canvi, un ciutadà madrileny té el dret de no pagar peatges, només la gasolina del seu cotxe, per fer un trajecte quilomètric similar. El mateix, o empitjorat, passa amb els balears amb el transport aeri o marítim. No tenim el dret que tenen els madrilenys de pagar només la benzina. Hem de pagar el combustible del vaixell o l'avió i les taxes de l'aeroport i del port, el sou de la tripulació i els impostos aeroportuaris estatals que, sumats, donen el resultat, molt feixuc per a les nostres butxaques, de preus desorbitats i per molt gent inassumibles; els peatges sense barreres dels balears. Un madrileny té dret a rebre l'educació en el seu idioma ja sigui en la seva comunitat autònoma o en qualsevol altra comunitat del regne d'Espanya. Un ciutadà de Catalunya o de Balears que es desplaça, per motius laborals, a una altra comunitat que no siguin les esmentades no té dret que els seus fills siguin escolaritzats en la seva llengua materna. Un madrileny té dret a ser atès en la seva llengua materna en tots els tràmits administratius amb l'estat. En canvi, un català o un balear no té dret a ser atès en la seva llengua materna fora de la seva comunitat, a diferència, per exemple, de Suïssa, on tots els ciutadans de l'estat poder ser atesos en la llengua pròpia. En el cas de la justícia, la policia nacional o la guàrdia civil, un català o un balear, no tenen dret de ser atesos en la seva pròpia llengua ni en la seva pròpia comunitat autònoma! Si ho proves fins i tot tens el dret, atorgat i no desitjat, de ser detingut! Un madrileny té dret de veure sempre que en tengui ganes, i gratis, els tresors culturals i artístics nacionals -que són de tots els espanyols- guardats en museus de Madrid, en tost d'estar repartits per la totalitat de l'estat, com ara el del Prado o el Reina Sofia. En canvi, un ciutadà balear o català no té dret a veure sense pagar abans viatge i estada, el Guernica de Picasso o El jardí de les delícies del meu admirat Hieronymus Bosch o Las Meninas de Diego Velázquez. Etcètera, etcètera.

Noticias relacionadas

No acabaríem mai. El pensament dèbil de Fernando Savater i els seus dèbils i interessats arguments -els ciutadans de qualsevol territori viuen amb els peus damunt el territori i, no com sembla insinuar el titellaire de la filosofia, suspesos a l'aire- han enfortit el pensament i la ideologia independentista. El darrer reforç a afegir-se a la causa independentista sense voler ha estat Antonio Muñoz Molina. En un article publicat el passat 13 d'octubre al diari El País confessava, amb una melancolia queixosa, dolguda, que els ciutadans amb els quals es relaciona a Amèrica i a Europa estan convençuts que Espanya no és una democràcia, que Espanya és en realitat, l'aportació de la paraula és seva, Francoland. Després de llegir l'article «En Francoland» de l'escriptor andalús de prosa, com diria Marsé, de sonall i castanyoles, he fet el següent raonament que el lector jutjarà si és encertat: si tothom a l'estranger creu que Espanya no és una democràcia com és que els espanyols, exceptuant a la majoria de catalans, creuen que és una democràcia? La cadernera que ha viscut tota la vida dins una gàbia no sap que està engabiada. Des de fora, des de l'exterior, la cadernera lliure i salvatge sap que la seva congènere està engabiada. Per fer creure a aquesta cadernera lliure i salvatge que la cadernera espanyola també és lliure i salvatge l'estat espanyol ha construït artificialment figures com ara Antonio Muñoz Molina o Fernando Savater. Un exèrcit de soldats del nacionalisme espanyol que, amb els doblers de tots els ciutadans del nostre país, viatgen, mengen i s'hostatgen gratis per tot el món i, en converses de sobretaula, que són les més eficaces, intenten convèncer que Espanya no és una dictadura blana, que no és una cadernera engabiada. Sense gaire èxit, si tenim en compte les amargues confessions del novel·lista andalús. Gràcies a la complicitat d'aquests intel·lectuals del Règim que no se'n surten però en suavitzen l'impacte, Espanya pot tenir, sense un escàndol excessiu internacional, als seus centres penitenciaris presos de consciència, un sistema polític sense divisió de poders, un partit amb el rècord de més casos de corrupció d'Europa al capdavant del govern o una fundació que honora la memòria de Francisco Franco i fa apologia del franquisme. FRANCOLAND. Neologisme format per Franco (dictador espanyol que va sotmetre Espanya durant quaranta anys) i land (paraula d'origen germànic que significa terra).