Bòrnia

Els rotos indocumentados d'aquesta gran nació saquejada pels seus propis dirigents que és Espanya hem de perseverar. Avui diumenge fa trenta dies de la destitució del Govern Català, de la intervenció de la Generalitat i de l'aplicació de l'article 155 que va acabar enviant a la presó bona part dels seus consellers. Avui diumenge fa trenta dies que, amb la complicitat de Ciutadans i del PSOE, governa a Catalunya el Partit Popular. No hem arribat encara als cent dies de cortesia que es dóna de treva a un govern per començar a fer un judici d'opinió, però com que d'aquí menys d'un mes hi haurà eleccions i aquest virregnat imposat s'extingirà -o no, perquè el Partit Popular amenaça a tornar a aplicar el 155 si els independentistes tornen a guanyar les eleccions a Catalunya-, els termes s'han acurçat irremeiablement. La pèrdua de la seu de l'Agència Europea del Medicament és el cuc vermellós del cadàver en què estan convertint Catalunya amb la seva mescla d'incompetència, desídia i malvolença letal. I la pregunta que es fan els catalans és: estem més bé des que la Generalitat està en mans de Madrid i el PP ens governa a tots plegats? La resposta és que no. Les empreses continuen marxant de Catalunya (700 des de l'aplicació del 155), els funcionaris catalans es rebel·len davant la intervenció, ciutadans indefensos han sofert agressions per part de radicals d'extrema dreta que han quedat impunes, vuit mestres d'escola han estat citats a declarar com a investigats pel tractament que van fer a les classes de l'1 d'octubre (defensats públicament per la nostra gran pedagoga Pilar Benejam a la televisió) i Alfonso Dastis s'ha posat a cantar es Mahón / una ciudad hermosa y galante. Tiene comodidades de una ciudad grande…, substituint Mahón per prisión per referir-se a la confortabilitat que trobaria Puigdemont si Bèlgica acabés entregant el president de la Generalitat a la justícia espanyola.

Quin desastre ha provocat el 155 a Barcelona, a Catalunya i al conjunt de la nació espanyola. Quina por fa el bloc, el front comú, l'aliança del 155 encapçalada pel PP i seguida, com dos cans faldillers, per Ciutadans i pel PSOE. I no és d'estranyar que l'aplicació del 155 hagi resultat un fracàs amb els governants que tenim. Si el ministre d'exteriors espanyol lloa les presons estatals amb una versió de la cançó més popular del nostre llevant, la ministra de defensa manté una conversa molt animada amb dos humoristes de l'est i es creu que el cinquanta per cent dels turistes russos són espies i que Puigdemont fa feina per al servei d'intel·ligència de Putin sota el nom de Chipolino. En aquest context molts ens hem demanat com és que encara no ha aconseguit la independència Catalunya? No haurien de fer autocrítica els dirigents independentistes? En la seva defensa s'ha de dir que és molt difícil lluitar amb un enemic que, com va dir el filòsof Ramon Alcoberro, s'estima més quedar cec si té el consol que Catalunya es quedarà bòrnia. Borni o bòrnia. Mancat d'un ull; castellà tuerto o tuerta.