D'aquí a quatre dies se celebraran les eleccions autonòmiques més transcendentals de la història d'Espanya i també, per suposat, de Catalunya. I és curiós que, sent les més importants de la història moderna d'aquesta vella nació cansada que temps enrere va descobrir un continent i va bastir un imperi on no es ponia el sol, siguin les que comptaran amb les garanties democràtiques més minses de totes les eleccions, ja siguin europees, autonòmiques, locals o estatals que s'han celebrat mai en tota la nostra turbulenta història farcida d'odis fraternals.
Per començar, comptaran amb candidats -o sigui rivals polítics- a la presó. En qualsevol altra democràcia occidental açò darrer seria impossible. Tota contesa ha de tenir les mateixes regles de joc per a tots els contrincants perquè es pugui considerar democràtica.
Però no acaben aquí les diferències. D'altres rivals polítics que es presenten a les eleccions s'han hagut d'exiliar i no podran participar físicament en les eleccions. Per què? Com deia el magistrat emèrit del Tribunal Suprem espanyol José Antonio Martín Pallín, si no hi ha causa per demanar la detenció a Bèlgica per què n'hi ha a Espanya? Un ridícul monumental jurídic més, aquesta vegada protagonitzat pel jutge Llarena, que, per postres, interfereix en les eleccions més importants que s'han celebrat mai a Espanya. Com si no en tinguessin prou en enviar rivals polítics a la presó com a Veneçuela i empènyer rivals polítics triats democràticament pels ciutadans de Catalunya a l'exili com a Rússia, l'estat espanyol ha intervingut els mitjans públics catalans que es veuen limitats en les seves funcions i coartada la seva neutralitat a favor del bloc del 155. Per totes aquestes coses esmentades, a Catalunya, ja sigui a les xarxes ja sigui al carrer, s'ha instal·lat una sensació de manipulació sense precedents de les eleccions autonòmiques d'aquest proper dijous. La percepció de tupinada s'ha vist intensificada amb la notícia que hem sabut la setmana passada de l'adjudicació a dit, i no a través d'un concurs obert i públic, del recompte oficial del resultats de les eleccions a l'empresa amb participació estatal i vinculada al Partit Popular Indra. I també en la negativa de l'estat espanyol de permetre la presència d'observadors internacionals per tal de garantir-ne la netedat democràtica.
PERÒ QUÈ SIGNIFICA, 'TUPINADA? Un tupí o un topí és una olla petita i amb una sola ansa. Una tupinada és un tupí ple; el contingut d'un tupí o una tupina. El significat que ens interessa no és aquest. Tupinada es fa servir també a l'hora de denunciar un «engany consistent a introduir paperetes en una urna electoral o alterar-ne el compte; castellà pucherazo.
És una paraula que la democràcia espanyola havia aconseguit situar en el passat. Quan llegeixes llibres d'història és molt comú trobar-te aquest mot en època d'eleccions a Espanya. És una paraula que ens remet a trampes, a rivals empresonats, a rivals obligats a exiliar-se, a rivals fins i tot assassinats. És un mot que ens remet a l'Espanya més fosca, encara més fosca que aquesta fosca Espanya actual i que crèiem extirpat de la nostra cultura política i democràtica.
Per acabar d'intensificar aquesta sensació, molts de ciutadans catalans han rebut als seus domicilis targetes censals d'electors fantasmes. A ca nostra en va du una el carter que, com que no coincidia amb cap nom de la nostra bústia, va picar el timbre de la porta. Com que no hi havia ningú a ca nostra amb aquell nom se'n va endur la targeta censal. No és només una experiència personal i aïllada. A través de la xarxa hem pogut conèixer multitud de casos d'aquests targetes censals falses. Error administratiu? Incompetència política? O preparatius d'una tupinada consistent en empadronar a Catalunya de forma estratègica electors d'altres comunitats que votaran -forces de seguretat destinades a Catalunya, per exemple- o que ja han votat per correu electrònic?
NO TENC PROVES, no tenc dades suficients per afirmar o per decantar-me per una possibilitat o per l'altra. El que em sorprenen açò sí són les enquestes publicades. L'Estat, amb la complicitat faldillera de Ciutadans i, sobretot, del PSC, ha destituït el govern legítim de la Generalitat de Catalunya, ha empresonat els consellers elegits democràticament pels ciutadans de Catalunya; ha obligat a exiliar-se el president de Catalunya, ha intervingut TV3 i els mitjans de comunicació públics de Catalunya, ha aprofitat la vigència del 155 per espoliar els béns de Catalunya, en concret les obres del Museu de Lleida (on, curiosament, governa el PSC) i ha fet servir la Junta Electoral Central com una arma política més contra els rivals. I, a pesar de totes aquestes endemeses, les enquestes publicades atorguen la victòria al bloc del 155 o de l'anomenat Quartet de Sixena. Conec els catalans. Ningú no suporta tants insults i tantes humiliacions. Em sembla molt estrany. La meva impressió personal i el sentit comú em diuen que les forces no vinculades amb el 155 han de guanyar les eleccions per golejada. Les enquestes diuen el contrari. Preparen, les enquestes, el terreny a l'esmentada tupinada? Dijous que ve ho sabrem.
