TW

Tot i que sempre espero que arribin les vacances, s'agraeix també poder recuperar la rutina habitual. Pel que tenim la família a fora de Menorca i ens desplacem habitualment, ens suposa una barreja de sentiments tant d'anada com de tornada. Curiosament, però, una de les coses que em segueix semblant especialment emocionant és agafar el vol de tornada i veure'l ple de cares conegudes que també fan el mateix. És aquell moment en el que canvies la percepció d'aquell gran avió de color gris i groc que va i ve amb tothom assegut en files de tres i passa a semblar-se a l'autobús quotidià que ens acostarà fins a casa com a bons germans. La gràcia és poder passar dels nervis de l'aeroport a la tranquil·litat de les cares d'aquells amb qui ets sents proper perquè son els teus veïns o les persones que reconeixes i saludes habitualment encara que no sàpigues ben bé qui son.

Noticias relacionadas

Sempre he pensat que m'agradaria que els responsables de Foment que ens segueixen castigant sense la tarifa plana ni les obligacions de servei públic cap a Barcelona, generant preus impagables i falta d'enllaços a l'hivern, haurien de pujar en aquests avions que van i venen de Menorca cap a la Península. Empatitzarien amb nosaltres i potser entendrien que agafar aquell Airbus que vola a cinc mil metres no és cap caprici sinó més aviat l'única manera que tenim d'estar amb la família o de sortir a vendre, si som una empresa, en definitiva, de sentir-nos amb els mateixos drets que els que viuen a l'altre banda. És el nostre autobús aeri que ens fa falta i no tenim.