TW

Haver de posar ulleres a un fillet és un petit trauma. I no només per la factura de l'òptica, sinó per la limitació que un pensa que pot tenir en la seva quotidianitat, sovint vinculada a posar-se cap per avall, saltar o tirar-se objectes al cap. Però s'ha de fer i, com amb moltes altres coses, patim més els pares que no els infants, que s'acostumen a gairebé tot (amb les llenties no hi ha manera).

Els problemes als ulls són diversos. La miopia (servidor) redueix la nitidesa del més llunyà. No s'enfoquen bé les coses. La miopia, en alguns aspectes, ha superat el nivell estrictament òptic per passar al comportament en general. És a dir, hi ha hàbits a la vida que, per norma general, no estan massa ben enfocats.

Noticias relacionadas

Ahir, mentre la més petita de la casa girava una E en funció d'uns models projectats a la paret, vaig quedar esglaiat en veure un cartell penjat a la consulta de l'amable optometrista. Advertia que no es podien fer fotografies allà dins. Que els smartphone han creat una necessitat malaltissa d'abocar qualsevol esdeveniment a la memòria del mòbil no és nou, que la majoria d'aquestes imatges gairebé mai seran revisades tampoc. Ara bé, que s'arribi a l'extrem de prendre imatges mentre determinen si l'infant pateix o no un problema ocular és un comportament socialment patològic, perquè el cartell no l'han posat allà només per un cas aïllat.

Es veu que a molts pares els feia gràcia veure el príncep o princesa de la casa amb aquelles aparatoses ulleres d'avaluar, i ho volien compartir amb la iaia i els concos en el grup familiar de guasap. La foto ha passat a predominar per damunt de qualsevol mínim patró de bona educació i respecte. La foto ja ho és tot, el que realment importa. Vaig pensar el mateix a un recent concert en què molts dels assistents havien pagat, pel que semblava, més de 80 euros només per fer fotos a un dels millors grups de rock dur del món. I no seria estrany que els bandarres de sa Naveta tenguin alguna prova de la seva culpabilitat al mòbil. Ens fa falta qualque cosa més que unes bones ulleres.