Aquests dies el whatsapp va ple de missatges d'amics i coneguts que et demanen el vot pels projectes presentats als pressupostos participatius del Consell Insular de Menorca. Que si una gatera per la canera, que si gots reutilitzables per les festes, que nous carrils bicis per tota l'Illa... en fi, la llista és llarga perquè inclou propostes d'àmbit insular i propostes d'àmbit municipal. També hi ha totes les idees que no han passat el tall (125, déu n'hi do) al nou portal de transparència i participació ciutadana, on es pot saber perquè no han estat acceptades.
En fi, els ciutadans sembla que prenem el comandament per decidir que es vol fer amb els nostres impostos i la cosa no s'atura al Consell perquè fa dos dies que l'Ajuntament de Maó, ha posat una partida de 200.000 euros perquè decidim on la volem invertir.
En fi, que la cosa va de ser participatiu com passa amb Eurovisión. Un festival televisiu pensat per aflorar sentiments d'europeisme que ha marcat a diverses generacions i que en les darreres dues dècades, ha derivat a espectacle només apte per frikies o nostàlgics dels temps que no tornaran. Perquè els riscos d'aquesta participació activa en el vot, han portat, precisament, a contemplar com a guanyadors, cantants o cançons que gairebé haurien de demanar perdó per presentar-se davant d'una audiència.
Jo soc partidari d'aquesta democràcia participativa i consultiva però perquè realment pugui tenir una legitimitat, la participació també ha de ser alta, si no, es converteix en un perill. Per cert, jo ja he votat.
