Sempre s'ha dit que la temporada baixa és massa llarga i la temporada alta massa curta. Els adverbis comporten un element de subjectivitat. Massa segons per a què...
L'extensa temporada baixa ha estat insuficient per culminar projectes de cara a la temporada alta tan diversos com l'enrevessada zonificació turística que acabarà tenint manco hores de vigència útil que la suma de les reunions prèvies i el tren turístic de Maó descarrilat abans de sortir. Si estiram la temporada baixa al màxim, tampoc els 363 dies entre es primer i es darrer toc (semblen 363.000 per als més apassionats!) són prou per no passar pena cada any amb si tindrem prou policia per Sant Joan. No hi ha hagut prou hivern per executar un bon caramull d'obres, i ni ajuntant unes quantes temporades baixes llargues s'ha pogut donar d'alta Biniparratx, com tampoc noves cadenes comercials als polígons.
El temps passa volant entre expedients. Tot és difícil a la casa funcionarial. La burocràcia és un monstre indestructible, demolidor. Els dirigents públics de diferents nivells xerren de la paperassa com si tingués vida pròpia, com si fos un dictador ferotge al qual ningú pot fer contrària ni esquivar. Fatalisme d'informe i compulsa, amb la sospita que a vegades s'empra com a coartada per a consensos fracassats i projectes alentits per falta de convenciment. Com quan es deixa passar un mandat sencer sense aprovar una llei educativa ja precuinada... La vida va a un ritme i els papers, a un altre.
La solució per començar els estius amb tren, zonificació, policies i excavadores guardadetes podria ser una temporada baixa encara més llarga, el que implicaria però tenir una llarga encara més curta. Allargar les dues a la vegada sembla difícil per pura física. La terra empra el temps que empra per donar la volta el Sol. No obstant açò, ara mateix alterar la durada del moviment de translació del planeta sembla un repte molt més senzill que agilitzar les tramitacions a l'administració pública.
