«Quan pens que un sol home, armat només dels seus recursos físics i morals, va ser capaç de fer sorgir d'un ermot aquesta terra promesa, em convenç que, malgrat tot, el gènere humà és admirable. Però quan faig el còmput de la constant grandesa d'esperit i de la tenaç benvolença que sens dubte ha requerit assolir aquest resultat, sent un respecte immens vers aquell camperol illetrat que ha sabut completar una obra digna de Déu». Amb aquests mots l'escriptor provençal Jean Giono clou el seu relat «L'home que plantava arbres». Mentre la I Guerra Mundial destruïa paisatges i matava homes, Elzéard Bouffier plantava centenars, milers d'arbres, que transformaven en un paradís ple de vida el que abans era una regió inhòspita i quasi deshabitada. Deixava així, amb generositat enorme, una bella petja en la terra sense esperar cap recompensa. Bouffier volia que la gent estimàs els arbres o, més exactament, que estimàs el fet de plantar-los. Aquesta petita obra mestre ressalta la comunió amb el món silenciós de les plantes, que purifica i renova la terra que ens envolta, ens reconforta i ens reconcilia amb la mort.
De rebot
L’home que odiava els arbres
05/07/18 21:41
También en Opinión
- Que entre las playas de Cavalleria y Cala Mica...
- Empieza el rodaje en Menorca de la serie 'Favàritx': este es el elenco de actores
- Relevo al frente de la presidencia de la Asociación de Comerciantes de Menorca
- Zoe y David: una historia de amor por Menorca con boda incluida
- Es Castell da marcha atrás y no derogará la ordenanza que prohíbe aparcar a los coches foráneos