Tenir amics allotjats casa durant uns dies a l'estiu, sempre et dona pistes per saber quin és el termòmetre turístic de l'Illa. Gràcies als seus comentaris i les seves observacions sinceres, alienes al punt de vista dels qui hi vivim tot l'any, disposes d'una millor percepció de com tractem als visitants. Sobretot quan no els pots fer de guia perquè et toca treballar i llavors t'expliquen durant el sopar les seves vivències.
De vegades, et fan preguntes difícils de respondre com per exemple, com pot ser que encara hi hagi comerços que no ofereixin la possibilitat de pagar amb targeta quan és una facilitat que està estesa arreu del món i a la gran majoria de negocis ja accepten fins i tot el mòbil o quan s'interessen per saber qüestions més metafísiques com, per exemple, com és que circular pel centre de Maó resulta tant laberíntic o perquè el pàrquing del Mercat del Claustre, és tan incòmode i té una sortida a prova de rallades. També enceten debats més de psicoanàlisi que volen saber si no ens avorrim a l'hivern o si Ciutadella és realment tant lluny com per no anar a fer el cafè.
M'agrada sentir l'opinió dels que trepitgen per primera vegada Menorca perquè és una mirada fresca i innocent però sobretot, la veu de l'experiència dels repetidors, que resulta més aguda perquè ja saben amb què es trobaran. Parlar de Menorca amb algú de fora és com tornar a contemplar un quadre que ja coneixes i aprofitar una nova mirada.
