Aquest nit l'Empordà i Menorca tornaran a quedar novament entrelligats pel piano de Marco Mezquida i la veu celestial de la Sílvia Pérez Cruz. Una simbiosi quasi perfecta de dos joves talents del panorama musical actual que es trobaran al Festival de Perelada davant un auditori entregat del que tinc constància hi haurà també públic menorquí.
I és que la nostra Illa i l'Empordà han estat dos territoris amb moltes més connexions de les que un podria imaginar-se. Com esmenta Albert Carreras al prefaci del llibre que Miquel Àngel Casasnovas i Guiem López Casanovas han escrit analitzant l'evolució de Menorca i Eivissa i que es va presentar ahir a la seu de l'Institut d'Estudis Menorquins, sa Roqueta va ser poblada per empordanesos, comparteix entorn natural i tramuntana, ha tingut una industrialització tranquil·la i respectuosa amb els seus recursos humans i naturals, ha estat com l'Empordà una zona relativament pròspera i comercialment i intel·lectualment ben connectada, i amb les darreres generacions ha compartit també la pressió turística i la necessitat de posicionar-s'hi. Fins i tot la densitat demogràfica –com també apunta Carreras- és semblant amb uns 130 habitants per kilòmetre quadrat.
Per la meva part, encara afegiria que la vedella vermella menorquina de la que avui fem bandera prové originàriament de l'Empordà com em confirmava fa uns dies en Francesc Font, responsable del projecte d'agricultura orgànica que està portant a terme a Son Felip i Algaiarens mentre contemplàvem la cabanya de 40 exemplars que hi pasturava. La sort és que a Menorca es va seguir la cria mentre que a l'Empordà va desaparèixer.
