Llegia el dimarts que Iñaki Urdangarín, condemnat en ferm per dos tribunals per diversos casos de corrupció, ingressat al penal de dones de Brieva, amb un mòdul sencer que s’ha habilitat de bell nou per a la seva estada, molt probablement sortirà de permís el proper Nadal de 2019, pel seu bon comportament. No oblidem que viu tot sol, difícil entrar en conflicte, sens dubte...
Mentre molts altres presos, alguns d’ells encara en presó preventiva i sense data de judici, suporten les privacions i les mesures ordinàries del sistema penitenciari, d’altres són tractats com a autèntics privilegiats que, un dia no gaire llunyà, explicaran la seva estada a presó com una ‘experiència interessant’ a la seva vida. Hi ha coses que indignen i descol.loquen en aquest país que habitem!
Mentre, quan és a punt de complir-se un any des d’aquell 1 d’octubre que va marcar una fita a la història de Catalunya (per a bé i per a mal), assistim a un daltabaix polític estatal que manté a la corda fluixa la governabilitat per mor d’uns pressupostos cabdals per poder tirar endavant les mesures previstes pel nou executiu i tots aquells que li van donar suport. Amb molts equilibris i qüestions per contestar, també la catalana i la dels polítics presos (girant l’adjectiu el sintagma esdevé, també, polèmic...).
I els vianants ho observem tot plegat amb ulls entre esglaiats i incrèduls, enmig d’un clima europeu que tampoc ens pot deixar ni indiferents ni sossegats. Ai!
