En qüestió de poc temps, s’historiografia balear ha perdut a tres des seus més emblemàtics historiadors: Pau Cateura, expert en història medieval de Balears; José Luis Terrón Ponce, militar i historiador; i Francisco Fornals, historiador especialisat en ses fortificacions militars de Menorca i coronel d’Enginyers.
Francisco Fornals Villalonga (Mahó, 1924), de pare militar valencià i mare menorquina, va tornar a sa seua illa materna acabada sa formació militar -en sa que va esser distingit amb dues creus blanques des Mèrit Militar i sa placa de San Hermegildo-, com a cap de Protecció Civil. Director i president emèrit des Museu Militar de Menorca, membre corresponent de sa Real Academia de la Historia a ses Balears d’ençà de 1995, el 2005 va rebre es Premi Ramon Llull per sa seua trajectòria i es servicis prestats a sa cultura menorquina.
Lo que segurament no vos contaran emperò, és que en Fornals va esser un ferme defensor des topònim històric de Mahó davant ses invencions gramaticals de s’Institut d’Estudis Catalans, topònim existent en sa nostra llengua menorquina des d’abans de 1287 com demostra sa Crònica de Ramon Muntaner de 1325: «E lo senyor rey lliura li una nau que nolieja de Genouesos, qui era venguda al port de Maho per fortuna…», i de Mahón o Port Mahón, forma molt més posterior però internacional que britànics, espanyols i francesos donarien a conèixer a tot el món.
Reproduim des seu article «El nombre de Mahón» publicat en el MENORCA: «El nombre de la ciudad con que el gramático mahonés Antonio Febrer i Cardona, encabezó todos sus libros -Mahó-, lleva la ‘h’ como la lleva la forma castellana Mahón, conocida en todo el mundo por la difusión que hicieron de ella los británicos, cuando Menorca fue inglesa.
Así se ha conocido nuestra ciudad siempre, hasta que hace unos años un consistorio mahonés decidió cambiar nuestro histórico y tradicional topónimo, por el que marcaba la gramática catalana de principios del siglo XX. Gramática catalana de Pompeu Fabra, por la que se ha pretendido quitar la H de nuestro topónimo. Al fin, el nuevo Ayuntamiento -es de n’Águeda Reynés-, ha recuperado el Mahón en castellano, y esperemos que lo recupere también en su forma menorquina, y no catalana, como lo lleva aun.
Consideramos que la validez de un topónimo se adquiere con los años, y no con las normas gramaticales que son tan variables. La costumbre y el tiempo son la norma que consolidan los topónimos (...). La historia que ha forjado la ciudad, y un pueblo que tanto ha sufrido, puede hacer gala de su pasado, patentizando su capacidad de superación de las dificultades e incluso catástrofes. Por ello el nombre, el escudo y la bandera de la ciudad que simbolizan todo ello desde siglos, deben ser orgullo y emblema de todos los mahoneses.
Es triste almenos, yo diría patético, que nuevamente se quiera cambiar el nombre de nuestra ciudad, que ha lucido siglos en nuestro escudo, y aun más triste, que esta no sea en todo caso una cuestión únicamente de todos los mahoneses».
Esperem que es mahonesos sapin estar a s’altura de D. Francisco Fornals, i exigesquin a sa classe política sa restitució des seu topònim històric, s’únic topònim natural d’acord amb s’història de sa ciutat. Cada dia que passam encadenats an es Mao (Zedong) més feim empegueir an es nostros antepassats. Quan sa majoria d’erudits mahonesos i menorquins han cultivat es topònim de Mahó a ses seues obres -i molts d’ells encara ho fan- no s’explica que només un partit polític actualment defensi sa denominació de Mahó. Recuperar es topònim històric, d’una vegada per totes i sense mitges tintes -castellà sí, però menorquí no- seria es millor homenatge que podríem fer a Francisco Fornals i an ets intel·lectuals, des d’Antoni Febrer fins a Joan Ramis, que tant han fet per sa cultura de Menorca. Iniqua nunquam regna perpetuo manent.
