El títol de Reserva de la Biosfera només té sentit, i açò la Unesco ho ha advertit moltes vegades, si els habitants que viuen en els llocs objecte del nomenament prioritzen els valors de la conservació paisatgística i la bona gestió mediambiental per damunt dels altres. És a dir, si realment tenen estima pel territori en el que viuen i ho demostren d’una forma palesa en el dia a dia. Enguany fa 25 anys que l’Illa va rebre la concessió i la meva impressió és que lluny de créixer la sensibilitat ecològica entre la població menorquina, el memfotisme cap la implantació d’una gestió responsable envers el nostre paisatge i d’una economia sostenible, no ha fet més que augmentar en els darrers anys en paral·lel al campi qui pugui social conduït per la gestió neoliberal de la crisi econòmica gestionada pel PP i la desorientació en la qual es troben els partits d’esquerres, tots ja socialdemòcrates malgrat els conservadors els pintin de vermell sagnant. Com de dretes ens hem tornat tots! Quina feinada de sensibilització hi ha per fer!
Si el PP ja ha anunciat una oposició frontal al contingut del primer Pla d’Acció de la Reserva de la Biosfera anunciat pel Consell de Menorca és perquè sap que té el camp abonat, té prou seguidors pels quals canvis climàtics, alteracions en les aigües de la Mediterrània i problemes amb els residus, per posar uns quants dels temes que els científics no paren de denunciar com a alarmants, són ficcions perverses i de la Xina per fer trabucar l’actual estat de coses. Joan Huguet, expresident popular del Consell insular, pot reclamar que la gestió menorquina de la reserva sigui objecte d’unanimitats, però el cert és que només hi ha cinisme en les paraules de la majoria dels dirigents populars, com ho corroboren les declaracions de Misericordia Sugrañes. Cinisme perquè no hi ha cap voluntat de mà estesa a acords, siguin quins siguis els motius de debat, amb els adversaris, convertits pel tema de Catalunya en enemics, ni tampoc perquè els populars han assumit com a pròpies, ni emocionalment ni intel·lectualment, les necessitats que té la humanitat de canviar els estils de vida perquè els nostres fills no es trobin que un dia l’aixeta de la cuina ha deixat de rajar. Sense confessar-ho pas, les negatives vénen també perquè el PP és molt conscient que desenvolupar programes propis i diferenciats per a l’Illa i de l’Illa és una forma de fomentar el nacionalisme menorquí, de la qual cosa en té més por que del canvi climàtic.
Cap il·lusió té el PP en què un diputat nacionalista menorquí en el Congrés dels Diputats es pugui convertir en la clau de la governabilitat de la mateixa manera que ho són els diputats canaris.
No ha pres políticament mai el vol la gestió de Menorca com a Reserva de la Biosfera per l’ofec econòmic intencionat al qual es veu l’Illa sotmesa per part de Madrid. La Unesco s’ha plantejat retirar el títol menorquí, com sí ja ho ha fet per altres indrets del món, perquè ha vist la baixa autoestima illenca per la qual el títol de la Reserva val menys que la denominació d’origen d’un vi. Una llàstima. Crec que no val a badar.
Si realment el PP té intenció de mà estesa i de teixir complicitats sobre la Reserva, si realment creu en les unanimitats, estaria bé que de les paraules passés als fets i presentés alternatives i propostes assenyades, allunyades del frontisme al qual ens té acostumats. Serà en benefici del títol però també de la mateixa convivència.
