Joan F. López Casasnovas25/10/18 21:33
TW

L’estatueta de Talia i els 14.000 euros del quaranta-tresè premi Born de teatre, atorgat a Ciutadella dissabte passat, han estat per a «Los amantes sobrehumanos», de Ruth Gutiérrez Álvarez. Aquesta opera prima de la jove dramaturga santanderina combina, a judici del jurat, duresa, horror, fragilitat i tendresa. En un àmbit rural marcat pel conservadorisme i la religió, uns personatges que pateixen discapacitat intel·lectual, considerats com a infantiloides fins i tot per llurs famílies, però que no ho són més que als ulls dels altres, pateixen perquè se’ls priva d’amor i llibertat, a què tenen dret com a persones. L’autora vol traslladar a l’escenari allò que ha veu i sent, una realitat que massa sovint la gent «naturalitza» o banalitza sense percebre la violència que suporten aquests «amants sobrehumans», que «han de superar l’humà per poder existir i expressar-se a la seua manera».

Aquesta voluntat de l’autora és molt lloable i respon a una funció bàsica del teatre: utilitzar una formalització emocional artística, bàsicament mitjançant la paraula, per aconseguir l’empatia del públic, havent visualitzat una realitat social de la qual hom no tenia coneixença o en tenia una percepció subjectiva equivocada. Actes de parla, sí, però en interacció verbal, el bon teatre exerceix de «mirall de reconeixement», que pot fer intel·ligible allò que succeeix al nostre voltant, amb capacitat d’elaborar relats alternatius als relats dominants, segons definí Afonso Becerra en la seua magnífica conferència pronunciada davant un escassíssim públic. Per sort l’intel·lectual gallec ens deixa el text escrit per si actors, directors, afeccionats del nostre redol tenen a bé interessar-s’hi...

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

En el transcurs del mateix acte, es presentà l’edició d’«Arde ya la yedra», obra guanyadora l’any passat, de Francisco Javier Suárez Lema, en castellà, català, gallec i prest en èuscara. L’obra de Ruth Gutiérrez també es podrà llegir, com les anteriors, en les quatre llengües esmentades. Tanmateix, no n’hi ha prou amb una lectura; el text demana (re)presentacions i en aquestes s’ha de materialitzar la llengua del poble. Malament aniria si un teatre no arrelàs al país i mostràs el seu paisatge (geogràfic, social, polític, lingüístic, cultural, humà...), un paisatge documentat i testimonial capaç d’interpel·lar l’espectador i fer-lo adonar de coses que potser ens han amagat o no són percebudes. A més de la literatura, també cal, idò, crear espais de socialització (no de consum).

Per cert, quan tindrà Ciutadella, la població que atorga un premi tan ben dotat, el teatre públic que necessita?